Els experts avisen que l'encariment de la llum s'allargarà: «Ens hem d'acostumar fins a finals d'any»

Causes

La configuració del rebut de la llum depèn dels costos fixos, variables i dels impostos. En aquest cas, el segment que s'ha disparat és el dels costos variables que surten de la subhasta que es fa de cada hora d'electricitat.

L'augment respon a una combinació de factors com el pic de calor, la menor contribució de les d'energies provinents de fonts renovables al mix, l'increment del preu del gas i l'augment dels drets per emetre CO₂ que paguen les energies contaminants. Les energies que han entrat a cobrir el pic de demanda han sigut les centrals de cicle combinat o que consumeixen carbó, que han condicionat el preu de tot el mercat.

I és que, amb el disseny actual «amb independència de l'energia que consumeixis, encara que sigui verda, el preu de l'energia és el del 'pool', que moltes vegades marca el gas, que ha de fer front als drets d'emissió de CO₂», explica l'advocat expert en el sector energètic Jorge Andrey, que indica que per modificar aquest sistema marginalista caldria canviar les directives europees.

Volatilitat

Els experts coincideixen a assenyalar que aquest escenari s'allargarà i que el govern espanyol té un marge de maniobra limitat per evitar una pujada immediatament. D'un costat, Marc Bonet, el Responsable de Desenvolupament de Negoci de Barcelona Energia, assegura que «d'aquí a finals d'any no hi ha arguments» per pensar en una baixada pel preu de l'energia, que es mantindrà al voltant dels 90 megawatts hora.

Tenint en compte que els peatges que paguen les empreses elèctriques que utilitzen combustibles fòssils estan «més cars que mai» i «totes les matèries primeres estan molt elevades», Bonet considera que no «començarem a veure la llum» fins que entrin noves renovables al sistema energètic espanyol, cosa que no preveu que passi fins «a mitjans del 2022».

En una línia semblant se situa la presidenta de la Comissió d'Economia i Sostenibilitat del Col·legi d'Economistes de Catalunya, Ana Garcia, que puntualitza que la volatilitat del mercat propiciarà preus inestables. «Estem entrant en un escenari de volatilitat perquè estem en un ritme continu d'augment de matèries primeres que s'utilitzen per a generació d'electricitat. Mentre les fluctuacions siguin cap a dalt ens trobarem amb preu d'energia que serà més car», ha dit.

David Villar, que és cap d'Unitat de Prospectiva Energètica i Sostenibilitat de l'Institut Català de l'Energia (ICAEN) coincideix a dir que «les causes no són conjunturals d'una setmana o de dues com va passar amb la borrasca Filomena», quan també es va incrementar molt el preu de la llum. «És previsible que el que queda d'any tinguem preus elevats», indica. Sobretot aquest mes de juliol, quan els preus es mantindran «al voltant dels 90 o 100 euros el megawatt hora», el doble del preu mitjà que es pren com a referència, els 50 euros el megawatt hora.

En canvi, Jorge Andrey, també membre del Clúster de l'Energia Eficient de Catalunya (CEEC) ha indicat que «és important entendre que el preu de la llum està alt per una multitud de factors» i creu que «cal esperar que sigui inferior en els pròxims mesos, setmanes i dies», tot recordant que «l'any més econòmic de l'última dècada va ser el 2020». «A curt termini podem tenir preus als nivells que estan ara, però dubto que aquests preus alts s'allarguin de forma mantinguda en sis mesos», indica el soci del despatx Schlaich-Dauss.

Rebaixa fiscal «diluïda»

Com a mesura urgent per frenar aquesta corba de preus, el Congrés dels Diputats ha convalidat aquest dimecres la rebaixa de l'IVA del 21% al 10% fins al desembre i la suspensió del 7% de l'impost sobre la producció per al tercer trimestre.

De moment, els experts coincideixen a dir que l'efecte de la rebaixa fiscal quedarà «diluït» i «emmascarat» per l'increment del preu del gas natural i per l'augment dels drets d'emissió de CO₂, que continuaran fent apujar el preu de la llum.

Tot i això el tècnic de l'ICAEN considera que el govern espanyol «no té més marge de maniobra per rebaixar el preu» immediatament i celebra que s'hagi dut a terme per primera vegada una reducció impositiva i es proposi eliminar «els beneficis que cauen del cel» de les empreses hidroelèctriques i nuclears.

Canvi de model europeu

Associacions en favor dels drets dels consumidors com Facua-Consumidors en Acció han reclamat al govern espanyol que dugui a terme «d'una vegada» mesures per posar fre a «l'especulació de l'oligopoli energètic». L'entitat ha demanat un canvi de regles en la subhasta del mercat majorista, la baixada de l'IVA de forma permanent, el control de les ofertes «fraudulentes» de les elèctriques.

Precisament, la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, va entomar una d'aquestes reivindicacions aquest dimecres al Congrés, quan va obrir-se a impulsar un canvi en la configuració del mercat majorista, en el qual l'energia més cara és la que fixa el preu de la resta.

Villar afegeix que aquesta és una bona línia a seguir i que el govern espanyol ha de «pressionar» els socis europeus per obrir el debat per canviar les regles del mercat elèctric, ja que l'increment de preus «no és un problema només del mercat elèctric espanyol». Els països nòrdics són una «excepció» dins del continent per l'alta penetració de renovables en el mix elèctric, però «la resta de països europeus es mouen en uns preus semblants als espanyols», afegeix el membre de l'ICAEN, encara que els de l'Estat siguin els més alts conjuntament amb Itàlia.

La solució a aquesta situació, segons el membre del Clúster de l'Energia Eficient, no passa per augmentar més la capacitat de mercat de les grans companyies sinó per la generació distribuïda d'energia renovable. Andrey recorda «moltes vegades la manera de fer negoci dels grans grups energètics repercuteix negativament en els consumidors», tal com mostren els expedients oberts per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC).

Eficiènca

Els experts també assenyalen la importància de «l'eficiència» en ple pic de preus. En aquest sentit, Bonet posa l'èmfasi en «què pot fer l'usuari» per contrarestar les pujades del mercat. Segons el responsable de desenvolupament de negoci de l'operadora pública barcelonina «ara pren molta importància l'eficiència», i conèixer bé els patrons de consum i les potències contractades. Per això, insisteix en la necessitat d'acompanyar-se d'un operador «responsable» que «amb el canvi de tarifes no hagi aprofitat per apujar preus» i que «faciliti eines» per saber com es pot reduir el consum.

A més, considera que una solució per les «famílies que puguin» és apostar per l'autoconsum. Barcelona Energia ofereix un servei d'instal·lació de plaques per minimitzar inconvenients a l'hora de prendre aquesta decisió.

La presidenta de la Comissió d'Economia i Sostenibilitat del Col·legi d'Economistes de Catalunya recorda que «el consumidor només pot influir per reduir la factura que paga en el cost de l'energia», que és un 35% del rebut j aposta per fomentar les comunitats energètiques locals, cosa que permetrà generar i consumir energia «sense dependre de la fluctuació del mercat».

En resum, les previsions dels experts sobre el mercat elèctric indiquen que el problema pot allargar-se, perjudicant l'economia dels consumidors i empreses. I és que l'efecte de l'increment del cost de l'energia pot arrossegar el creixement del PIB català en plena arrencada de la recuperació de la crisi de la covid-19. L'informe 'Situació Catalunya' de BBVA Research publicat aquest dimecres recull que l'efecte transitori de la climatologia sobre el cost de l'energia i l'augment en el preu del petroli podria arribar a restar quasi 8 dècimes al creixement del PIB català el 2021.