Medi ambient
Un estudi adverteix que l'escalfament global dispararà els grans incendis al Pirineu
La recerca, liderada per la UdL, estima que el 'marge de seguretat' que dona la humitat desapareixerà si la temperatura puja 3 graus
Els Pirineus, on els incendis forestals són rars avui en dia, podrien començar a experimentar grans focs si la temperatura puja 3ºC per sobre de les onades de calor actuals. Aquest és el 'marge de seguretat' que calcula un estudi liderat per la Universitat de Lleida (UdL) i en què també ha participat el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) i universitats australianes, basant-se en la variació de la humitat del combustible vegetal i el dèficit de pressió de vapor. Els incendis serien totalment desproporcionats amb un augment de 8ºC, segons aquesta recerca publicada a la revista 'Science of the Total Environment'.
El treball, en el qual també han participat investigadors del CTFC, la UNED de Madrid i les universitats australianes Western Sydney University i The Australian National University, té com a objectiu «quantificar quin augment del canvi climàtic converteix en inflamables els ecosistemes que actualment no cremen, el que seria el marge de seguretat, utilitzant els Pirineus com a cas d'estudi», explica el professor de la UdL i la Southwest University of Science and Technology (Xina), Víctor Resco de Dios, que encapçala l'article.
L'equip ha mesurat les variacions d'humitat tant del combustible viu (plantes) com el del mort (branques i fullaraca) en sis indrets del Pirineu i altres arboredes de pins de Catalunya, on els focs són més comuns en ser ambients més secs. Concretament, els mesuraments s'han fet cada dues setmanes i durant dues temporades d'incendis a l'Alt Urgell, el Solsonès, el Segrià i la Conca de Barberà.
«La humitat la mesurem en base al dèficit de pressió de vapor (VPD), que és una variable que indica el poder que té l'atmosfera per assecar el combustible», explica Resco. «El marge de seguretat fa referència a la diferència que hi ha entre la humitat als Pirineus i l'associada a grans incendis als boscos mediterranis que l'envolten», afegeix. L'equip l'ha quantificat entre 0,5 i 1,5 kPa (quilopascals) .
L'estudi ha comprovat que la variació de la humitat del combustible mort a les zones actualment lliures de foc a Europa, com ara els Pirineus, amb grans quantitats d'aquest material a molts boscos, {pot assolir llindars crítics de sequedat més enllà del marge de seguretat i experimentar grans incendis després només lleus augments del dèficit de pressió de vapor», segons recullen a les conclusions. Tot i això, «el contingut d'humitat de combustible viu pot modular la resposta», afegeixen.
«L'evolució actual de canvi climàtic, considerant les mesures que s'estan prenent per frenar emissions a l'atmosfera, és que l'augment de les temperatures a nivell global sigui de 3ºC, el que per a la Mediterrània vol dir que els termòmetres pujaran uns 5ºC», assenyala Resco. «Per tant, estem en el camí dels grans incendis a Pirineus», alerta el professor de la UdL.