Educació crea la figura del mentor digital i n'habilitarà 272 per acompanyar els centres i formar docents

El Departament d'Educació crearà la figura del mentor digital i n'habilitarà 272 a partir del gener vinent per formar docents i acompanyar en la digitalització dels centres. El conseller d'Educació, Josep González-Cambray, ha explicat en una entrevista a l'ACN aquesta nova fase del pla de digitalització. El Departament traurà a l'octubre la convocatòria pública per seleccionar els 272 mentors, que hauran de ser funcionaris. Cadascun d'aquests acompanyarà entre 10 i 15 centres des del gener del 2022 i fins a la fi del curs 2022-2023. Cambray ha afirmat que aquesta metodologia permetrà fer un «acompanyament» a tots els professionals i els centres per tal de garantir l'estratègia digital adaptada al projecte educatiu i l'activitat presencial.

La pandèmia va fer que Educació accelerés la digitalització dels centres. Tal i com explica Cambray, el primer pas ha estat proveir d'ordinadors i altres dispositius digitals tots els alumnes a partir de 3r d'ESO, així com també els docents. En total, s'han repartit més de 220.000 ordinadors entre els alumnes de 3r i 4t d'ESO, batxillerat i FP. Al març va finalitzar també l'entrega de 72.400 portàtils entre docents i s'han desplegat també connectivitats i s'han transformat digitalment uns 1.200 centres.

A finals de curs, Cambray va anunciar que aquesta entrega continuarà. Així, es compraran 250.000 dispositius més per als alumnes de 1r i 2n d'ESO primer i de 6è i 5è de primària després. El conseller ha explicat que l'objectiu del curs vinent no és arribar fins als alumnes de cinquè però no ha descartat que es pugui aconseguir.

Més enllà d'aquesta entrega, ha detallat que l'aposta ara serà fer un acompanyament als centres «per tal que la transformació digital entri a les aules i complementi l'educació presencial». Per això, s'impulsarà la figura del mentor digital. El curs 2022-2023 finalitzarà amb tots els docents amb una competència digital de nivell B1. L'estratègia arribarà tant als centres públics com als concertats.

La convocatòria s'obrirà per aquells professionals que siguin funcionaris i ja estiguin dins del sistema. Les places d'aquests que quedin vacants es cobriran amb personal de la borsa del Departament.

A l'espera de la situació epidemiològica

D'altra banda, i en plena cinquena onada, Cambray insisteix que la situació epidemiològica i l'avenç de la vacunació aniran marcant les mesures sanitàries, també a les escoles Ha garantit que aquests obriran el 13 de setembre i que ho faran amb les màximes mesures de seguretat. Ara per ara, es mantenen totes aquelles que es van anunciar al maig, quan es van fer arribar als centres els protocols d'organització, que contemplen algun petit relaxament, com la possibilitat que es trobin més d'un grup bombolla al pati. Aquests grups bombolla continuaran vigents i, de moment, també la mascareta, a l'espera de què pugui decidir Salut.

En aquest sentit, ha explicat que a mesura que vagin avançant les setmanes s'aniran prenent altres decisions si és necessari. «De moment no s'escauen», manifesta.

Sobre altres aspectes organitzatius, com la possibilitat que les famílies entrin als centres, per exemple per fer l'adaptació a P3, defensa que recuperar aquest contacte és imprescindible però que, ara per ara, l'entrada es fa un cop s'ha acordat amb la direcció, de forma «excepcional» i mantenint totes les mesures de seguretat.

El conseller ha recordat que quan es va fer el protocol perquè els centres preparessin el curs no s'havia entrat en la cinquena onada. Això demostra, segons Cambray, que la covid sorprèn i que s'han d'anar prenent decisions en el moment en què es disposa de la màxima informació. Amb tot, ha insistit que les escoles obriran i que seran segures.

Aposta per l'orientació

Cambray ha situat l'orientació com una de les línies de treball prioritari de la legislatura. Per això, aquesta es començarà a fer també a 1r d'ESO i no només a 4t. El conseller reconeix que es troben alumnat a batxillerat que hagués seguit un millor itinerari a la Formació Professional i per això incideix en la necessitat d'acompanyar abans els alumne per poder-los oferir el «millor camí possible» tenint en compte cada persona.

Això està lligat amb la necessitat de transformació educativa i d'una aposta per un ensenyament més competencial. També pel que fa la batxillerat, el currículum del qual es modificarà el curs 2022-2023 a primer. Cambray afirma que ha de ser «més flexible, amb més passarel·les» i que desemboquin en una selectivitat també diferent. Tenint en compte que el currículum de segon de batxillerat es modificarà el curs 2023-2024, els canvis a la selectivitat s'haurien d'»ajustar» a aquets calendari.

Cambray s'ha referit també al conflicte amb les Tècniques Especialistes d'Educació Infantil (TEEI), que reclamen que s'aturi el procés d'oposicions obert. El conseller insisteix que, un cop convocades, les oposicions no es poden retirar. Afegeix però que són «molt sensibles» a la situació d'aquest col·lectiu i que són conscients de la seva importància. Per això, Educació mantindrà les places actuals per al curs vinent i té previst augmentar-les més endavant. En aquest sentit, assevera que cap TEEI «perdrà la seva feina», independentment dels resultats en les oposicions. «Les oposicions cobreixen una part de les places actuals i hi haurà moltes altres places disponibles per al personal que no hagi aprovat», afirma.

Cultura religiosa als centres

Per últim, ha explicat que de cara al curs vinent es passarà de tres a quatre professors de religió islàmica, seguint el pla pilot impulsat el curs passat. En aquets sentit, ha explicat que l'objectiu de la Conselleria seria oferir una assignatura de cultura religiosa «més àmplia». Ara per ara però, la normativa diu que, a demanda de les famílies, s'ha d'oferir religió catòlica, evangèlica, jueva i islàmica. Actualment el sistema compta amb 978 professors de religió catòlica, sis d'evangèlica i quatre d'islàmica, un més que el curs passat.