Salut incentiva l'increment d'activitat no covid als CAP i hospitals i demana recuperar presencialitat
La directora del CatSalut reconeix que el seguiment dels pacients crònics ha perdut qualitat durant la pandèmia
Salut comença a derivar pacients de l'hospital Verge de la Cinta cap als centres hospitalaris del Camp de Tarragona
Davant d'aquesta situació, el CatSalut ha demanat als centres proveïdors del sistema sanitari -tant de la primària com hospitalaris- que incrementin l'activitat no covid-19. Craywinckel indica que alguns dels objectius són escurçar els temps d'espera de les visites a l'especialista o de resolució de proves diagnòstiques i cirurgies.
«Ho primem econòmicament. Demanem als professionals que treballin més si cal perquè hem de fer aquesta recuperació», afirma la directora del CatSalut, que afegeix: «Si un centre fa més activitat de la prevista és que hi ha posat més recursos. Per tant, aquesta política d'incentius ve a dir que qui faci, que no pateixi perquè tindrà el reconeixement d'allò que ha fet».
El CatSalut també ha demanat als CAP que augmentin presencialitat i accessibilitat per recuperar el diagnòstic precoç. «La primària ha de tornar a obrir portes, no només en el sentit de la presencialitat, sinó també d'accés fàcil, per detectar com abans millor patologies, des de la proximitat que la caracteritza», encarrega Craywinckel. Segons un estudi del grup Recerca transversal en atenció primària de l'DIBAPS fet als centres del Consorci d'Atenció Primària de Salut Barcelona Esquerra (CAPBSE), el diagnòstic de patologies freqüents a la primària ha caigut fins a un 50% per la pandèmia.
«Teníem molt ben muntat el sistema del seguiment crònic i hem perdut aquesta qualitat»
La covid-19 també ha impactat en el seguiment dels pacients crònics. La directora del CatSalut reconeix que els estàndards de qualitat assistencial han baixat. Són índexs que marquen, per exemple, quantes vegades es mira el fons d'ull a una persona diabètica o quantes revisions es fan a un pacient amb el colesterol alt o amb insuficiència cardíaca. «No és que estiguem perdent aquests pacients, però teníem molt ben muntat el sistema del seguiment crònic, amb una mirada especial a la cronicitat que fa temps que destacàvem, i hem perdut aquesta qualitat», admet.
Després de la cinquena onada, amb un augment desbocat de casos el juliol, la primària ha anat recuperant presencialitat, però Craywinckel considera que les visites als CAP encara es troben per sota del que voldrien. Les visites presencials es van haver de reduir dràsticament a l'inici de la pandèmia i van esfondrar-se fins a un 25% l'abril del 2020, mentre que abans representaven més del 80%.
Craywinckel destaca que també cal recuperar la longitudinalitat, és a dir, que un pacient sigui atès pel mateix equip de professionals sanitaris, un tipus d'organització que s'ha alterat per la pandèmia. «Alguns equips s'han dedicat a la covid perquè organitzativament anava millor davant d'una situació de crisi i han deixat de veure la població habitual. Aquests pacients han estat portats per altres metges i infermeres igual de bons, però uns altres. També volem recuperar que un pacient sempre tingui el mateix referent», recalca.