Societat
El Govern impulsa canvis en els protocols d'actuació davant de casos de violència masclista
Verge diu que es vol millorar la resposta institucional i definir un nou model d'atenció més individualitzat

El Govern impulsa canvis en els protocols d'actuació davant de casos de violència masclista
La consellera Verge ha explicat que entre les diferents accions previstes s'ampliaran els serveis de la xarxa especialitzada i s'oferirà un nou model d'abordatge de les violències sexuals, amb programes específics per a nenes, adolescents, dones grans i dones amb discapacitat, per exemple.
També s'enfortirà la coordinació del circuit de prevenció i atenció amb els ens locals, garantint «equitat territorial i desplegant una perspectiva comunitària».
A banda, es millorarà l'accés a la prestació i a les indemnitzacions a les dones que han patit violència, així com als seus fills, i es desenvoluparan eines i processos en àmbits com l'educatiu, l'obstètric, el digital o el polític.
El nou Protocol d'actuació davant dels feminicidis o la temptativa de feminicidi, per exemple, incideix en la reparació del dany actuant en l'entorn familiar, comunitari, educatiu i també en les professionals que hi estan treballant. Així, per exemple, en tots els casos que hi hagi infants i adolescents víctimes també de violència masclista vinculada al feminicidi o la seva temptativa, el treball s'iniciarà amb el sistema de protecció a la infància.
El document també apunta cap al futur, on es generarà una metodologia específica per l'anàlisi de cada una de les situacions, així com l'actualització i millora del protocol de personacions.
Lluita contra la violència institucional
La consellera ha posat èmfasi en la necessitat de fer front a la violència institucional i ha citat com a exemples d'aquesta l'omissió a l'hora d'activar un protocol en una administració o universitat o no tenir en compte els antecedents de violència a l'hora d'estipular els drets de custòdia d'una visita, per exemple.
«Cada situació de violència institucional suposa una greu distància entre els drets reconeguts i els drets efectivament gaudits. Implica una fallida de l'obligació de garantir les condicions que permetin a les dones en situació de violència reconstruir les seves vides», ha afirmat.
Per això, ha insistit en la necessitat de la coordinació i d'un nou model d'atenció més individualitzat. «No hem de fer que les dones s'adaptin als serveis existents sinó que els serveis s'adaptin a les necessitats de les dones», ha afegit.
En aquest sentit, ha dit, es desenvolupen actuacions en àmbits com el policial, el judicial o els forenses que intervenen en processos judicials de violència masclista.