Un estudi revela que la papallona del boix tindrà un impacte desigual a Catalunya

«Pot ser que trobem la papallona del boix al Pallars, però allà possiblement no tindrà un impacte tan gran com a les zones de més a l'est», prediu l'investigador del CTFC Quim Canelles. «Passa el mateix amb l'alçada, com més alçada, condicions menys agradables per l'eruga i danys més lleus», afegeix.

En aquest sentit, Emili Bassols, també coautor de l'estudi i responsable de l'àrea de Patrimoni Natural del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa explica que amb aquests resultats es pot preveure que la papallona no arribarà a devastar fins a la darrera mata de boix de Catalunya. «Tot i que pot estar present arreu, el grau d'afectació no serà el mateix i els boixos de determinades zones podran sobreviure», remarca.

Segons Canelles quan els boixos del nord-est estiguin totalment defoliats –sense fulles–, la papallona ho tindrà més difícil per l'escassetat d'aliment i la població tendirà a estabilitzar-se. «Això podria conduir a una relació fluctuant entre l'insecte i els boixos, on s'intercalin anys amb abundància de papallones i més danys als boixos, i anys on baixi la població de papallones i els boixos supervivents puguin rebrotar bé», pronostica.

Kilòmetres i canvi climàtic

L'altre factor clau per a l'expansió i severitat dels danys que ha revelat l'estudi són les distàncies entre boixedes. Segons el treball, les zones que es troben 15 km al voltant d'una boixeda afectada tenen molta més probabilitat de tenir papallona del boix a l'any següent. La raó no es deu exclusivament a la capacitat de vol de la papallona, sinó també per l'efecte d'antropocòria, és a dir, el trasllat a través dels humans. En aquest sentit, apunta l'investigador del CREAF, Lluís Brotons, «el control de les activitats humanes, com ara les activitats comercials o els trasllats d'individus de forma accidental entre zones, és crucial per limitar la ràpida expansió de l'espècie».

L'estudi també posa de manifest que el canvi climàtic jugarà en contra d'aquesta papallona invasora. «Com que es preveu que s'incrementarà la temperatura i les precipitacions seran més estacionals, les condicions climàtiques futures de Catalunya segurament perjudicaran la papallona del boix a llarg termini», explica en Jordi Vayreda, investigador del CREAF i també un dels autors del treball.

Unió ciutadana contra la papallona del boix

La plataforma de ciència ciutadana AlertaForestal, coordinada pel CREAF, demana la col·laboració ciutadana per localitzar la papallona del boix. Ho poden fer a través de l'etiqueta #erugaboix a les xarxes socials. «Necessitem més dades per entendre aquesta espècie de papallona invasora i com es comportarà la seva invasió», justifica Mireia Banqué, coordinadora d'AlertaForestal,

Una espècie que va arribar el 2007

La papallona del boix és una espècie invasora originària d'Àsia que va arribar a centre d'Europa l'any 2007 a través del transport de boixos ornamentals procedents de la Xina i, des d'aleshores, s'ha estès per tot el continent. A Catalunya va ser detectada per primera vegada el 2014, però no va ser fins al 2017 que es van començar a detectar danys importants, registrats concretament a la Garrotxa. Des de llavors, l'espècie s'ha estès per les comarques centrals del territori, especialment a la Garrotxa, al Ripollès i a Osona.

Durant la seva fase d'eruga té uns efectes molt destacables en els boixos, ja que els deixa completament defoliats (sense fulles). Els boixos tenen capacitat de rebrotar i tornar a treure fulles, però si la pressió defoliadora de les erugues és reiterada, els pot arribar a matar. Els efectes a escala d'ecosistema poden ser molt rellevants, ja que el boix és l'espècie principal del sotabosc de molts dels boscos mediterranis i serveix d'amagatall per a moltes espècies, a més d'oferir condicions d'ombra i més humitat al sòl.