Vuit de cada deu catalanoparlants canvien de llengua quan els parlen en castellà

Realitzat a partir de fonts oficials i d'estudis d'elaboració pròpia, l'InformeCAT 2021 inclou dades preocupants que demostren la situació d'emergència lingüística en què es troba la llengua catalana. Òscar Escuder, president de l'entitat, ha indicat que la primera mesura genèrica per defensar la llengua catalana és reconèixer que no tot està tan bé com ens han volgut fer creure i que existeix un problema. Ha assegurat que tot i que parlen d'emergència lingüística no volen caure en el catastrofisme. Volem estar entre les llengües normalitzades i no entre les residuals.

Una de les dades de l'edició del 2021 mostra que la subordinació lingüística és una actitud majoritària entre els catalanoparlants. Segons una enquesta encarregada aquesta primavera per Plataforma per la Llengua al gabinet estadístic GESOP, a Catalunya 8 de cada 10 catalanoparlants canvien de llengua quan algú els parla en castellà. A l'explicar els motius d'aquesta conducta, el 43,5% afirma que canvia de llengua per respecte o educació i el 16,3% opta per respondre en castellà perquè creu que potser no serà entès si es manté en català.

En aquest context, el president de Plataforma per la Llengua ha demanat als catalans que facin una reflexió i un canvi d'actitud perquè 8 de cada 10 catalanoparlants quan se'ls hi parlen en castellà canvien d'idioma. Cal fer un canvi de xip, ha remarcat Escuder.

Escuder també ha fet èmfasi en què segons l'informe menys d'un terç dels habitants dels territoris que són tradicionalment catalanoparlants tenen el català com la llengua habitual principal. En concret, segons dades del primer dia de gener del 2020, 4,5 milions de persones del domini lingüístic parlen habitualment en català, mig milió menys que el 2005. Aquesta xifra, ha explicat l'entitat, s'obté si s'encreuen les dades de població en aquesta data amb els percentatges de parlants habituals, segons les enquestes principals que s'han fet des del 2014 i si se suposa que les conductes lingüístiques s'han mantingut estables. En els càlculs no s'han inclòs els bilingües habituals, sinó la xifra arriba al 42,6%.

Segons l'Enquesta d'usos lingüístics de la població de Catalunya del 2018, el 62% dels habitants de les Terres de l'Ebre inicia les converses en català sempre, i el 19,2% ho fa sovint i el 26% dels habitants de Barcelona no parla mai en llengua catalana i un 27,1% el parla poc. En la mateixa línia, una enquesta del Centre de Recerca Sociològica de l'Institut d'Estudis Andorrans mostra que l'any 2018 el 41,9% dels habitants de l'Estat pirinenc inicia les converses 'sempre' en català i que el 30,7% ho fa 'molt sovint'.

Escoles

Per altra banda, els alumnes dels tres instituts públics de Valls fan servir el català al pati en el 39,4% de les converses. Plataforma per la Llengua ha fet un estudi per encàrrec de l'Ajuntament de Valls que conclou que gairebé el 60% de les converses informals en els tres instituts públics del municipi són en castellà.

A més, els alumnes de quart d'ESO tenen més coneixements de castellà que de català en totes les regions educatives de Catalunya i el 19% dels alumnes de sisè de primària de les Illes Balears tenen un nivell alt de català.

A la universitat, l'informe posa com exemple que el percentatge de classes de Dret que s'imparteixen en català és del 41,2% a Catalunya, del 21,1% a les Illes Balears i del 19,8% al País Valencià.

Procés

Algunes de les dades de l'InformeCAT 2021 fan palès que les institucions pròpies dels territoris de parla catalana no defensen ni protegeixen el català tant com caldria per afavorir-ne la normalització. A Catalunya, per exemple, la Generalitat incompleix la Llei del cinema des de fa 10 anys i, a més, 9 de cada 10 productes incompleixen la normativa de Catalunya que obliga a etiquetar en català. De fet, 1 de cada 3 catalanoparlants pensa que la Generalitat protegeix més el català ara que abans de començar el Procés. En concret, el 41,7% dels enquestats afirma que la Generalitat protegia més el català abans del procés, el 30,9% opina que el protegeix més ara i el 15,3% creu que el protegeix per igual.

Salut

De les 245 discriminacions lingüístiques a mans de les administracions públiques que Plataforma per la Llengua ha recollit entre els anys 2007 i 2020, 41 s'han produït en l'àmbit hospitalari i de la salut, és a dir, el 17%. L'any 2020, marcat per la pandèmia, 12 de les 53 discriminacions recollides passaven en aquest àmbit, el 23%.

Plataforma ha lamentat que l'Estat continua discriminant el català i imposant el castellà per norma. Per exemple, l'1% de les pàgines web oficials de l'estat espanyol tenen una versió completa en català i 1 dels 214 jutjats del País Valencià funciona habitualment en la llengua pròpia del territori. A França, han explicat, l'Assemblea Nacional va aprovar amb el 72,2% dels vots una llei que hauria garantit l'ensenyament immersiu en català a la Catalunya del Nord, però el Consell Constitucional el va tombar.

En el camp audiovisual, Escuder ha remarcat que Disney+ no ofereix en català 144 pel·lícules que han estat doblades al català amb diners públics. Segons una enquesta de l'empresa GESOP encarregada per Plataforma per la Llengua, fins el 68,6% de la població de Catalunya vol que l'Administració pública garanteixi la presència del català en plataformes com Netflix, HBO o Disney+, i hi està en contra menys d'una quarta part de la població.

Segons indica també una enquesta encarregada per Plataforma per la Llengua, el 80,9% dels habitants de Catalunya creuen que el català encara existirà d'aquí a un segle.