Salut
Administren per primer cop a Catalunya un tractament que permet que un menor recuperi la mobilitat perduda per un ictus
El jove va arribar a Sant Joan de Déu amb paràlisi completa a la part dreta del seu cos
Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona
Per evitar aquesta demora, els experts aconsellen a les famílies i metges de primària que derivin a l'hospital els infants de seguida que presentin una paràlisi o alteració sobtada del moviment, la visió o de la parla.
Abans d'administrar el tractament fibrinolític, un neuropediatra realitza una exploració neurològica del pacient per veure quin grau d'afectació té i avaluar si en el seu cas està indicat, i després estableix quina és la dosi que se li ha de donar. També se li fa una neuroimatge d'urgència per confirmar el diagnòstic d'ictus.
Actualment, els tractaments que permeten tractar l'ictus i evitar les seqüeles són el tractament fibrinolític intravenós –el que s'ha administrat al jove de 16 anys- i la trombòlisis intraarterial (que consisteix en la introducció d'un catèter a l'artèria per dissoldre el coàgul). Aquest darrer es pot fer servir quan el pacient porta més hores d'evolució, un màxim d'entre 12 i 24 hores.
Malauradament, en la majoria dels casos pediàtrics, quan es diagnostica la malaltia ja s'ha superat aquest marge de temps i els infants ja han patit danys. Per això, el 80% dels infants presenten seqüeles motores, del llenguatge o neurocognitives. També en algun cas, epilèpsia i problemes de conducta relacionats amb el dany cerebral causat. Molts d'ells passen anys fent rehabilitació per mirar de recuperar les capacitats perdudes. I sense arribar a recuperar-les mai, en molts casos.
Divendres és el Dia Mundial de l'Ictus, una patologia que afecta cada any entre 2 i 13 casos per cada 100.000 menors d'entre un mes de vida i 18 anys. A l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona, centre referent en l'atenció d'aquesta malaltia, n'atenen una quinzena de casos anuals.