Mobilitat

Renfe i SNCF negocien prorrogar la seva cooperació més enllà del 2022

La companyia descarta operar trajectes nocturns i centra la seva aposta per l'alta velocitat

Dos passatgers pugen al tren a l'estació de Perpinyà. — Renfe i SNCF negocien prorrogar la seva cooperació més enllà del 2022ACN

Publicat per

Creat: 30.10.2021 | 15:13

Actualitzat: 30.10.2021 | 15:13

Les companyies Renfe i SNCF negocien prorrogar la seva cooperació i donar continuïtat a l'aliança que dona nom a Renfe-SNCF en Cooperació, que aquest any celebra el 25è aniversari i els deu anys que opera en alta velocitat. «No puc més que esperar que la cooperació continuï i puguem festejar les bodes d'or, més enllà de les bodes de plata que estem celebrant ara», assenyala el director general de la companyia, David Cortés, en una trobada amb mitjans de comunicació des de Nimes per presentar els plans per al 2022. Cortés descarta tornar als trens nocturns i diu que l'aposta se centra en l'alta velocitat. «No era viable mantenir els trens hotels, es va abandonar i no hi ha cap projecte per fer-ho», assegura.

Cortés explica que Renfe i SNCF podrien haver trencat l'acord de cooperació aquest 2021, en el context de la liberalització que s'està duent a terme als dos estats. Les dues operadores però van decidir continuar i per ara l'acord és vigent fins a finals del 2022. «Sé que els accionistes estan parlant de continuar», comenta el director general. En tot cas, confia que l'aliança entre les dues empreses es prorrogui de nou.

Les dues companyies treballen juntes en la connexió entre ciutats dels dos costats de la frontera i alhora competeixen en el corredor Barcelona-Madrid des del maig passat, quan Ouigo –filial espanyola d'SNCF- va començar a explotar aquest trajecte. Per Cortés, però, no suposa una contradicció. «Cooperar i competir no és incompatible i passa tots els dies a la indústria», subratlla el director general en la seva primera entrevista des del seu nomenament fa aproximadament un any.

En aquest sentit, Cortés recorda que abans de la pandèmia ja hi havia un servei Madrid-Marsella amb aturada a Barcelona –que recuperarà per Setmana Santa- i que cobria un trajecte que també oferia l'AVE de Renfe. «Ja hi havia una forma de complementarietat», defensa. Ara, també ho fa AVLO de Renfe i Ouigo, i d'aquí uns mesos ILSA.

D'altra banda, Renfe-SNCF descarta tornar als trens nocturns, un servei que es va abandonar fa aproximadament una dècada. «La nostra missió és molt clara: desenvolupar la mobilitat sostenible entre França i Espanya amb trens d'alta velocitat de Renfe i SNCF», remarca Cortés. «Espero que qui es llanci a operar aquests trens tingui èxit i aconsegueixi trobar aquesta equació entre l'economia i aquesta viabilitat que no existia, sense que augmenti el deute de les empreses i els estats», afegeix.

L'Estació de Sants, un 'hub'

Cortés destaca que les connexions de la companyia amb França contribueixen que l'Estació de Sants actuï com a 'hub' i a convertir la capital catalana en un «pont ferroviari» per continuar el viatge cap a Europa, tant d'usuaris de l'Estat com d'estrangers d'arreu del món que arriben a Barcelona, visiten la ciutat i després també continuen cap a centre del continent.

A curt i mig termini, els plans de l'operadora passen per recuperar progressivament les freqüències anteriors a la pandèmia. Actualment, ofereix una connexió diària entre Barcelona i París i Barcelona Lió, per Setmana Santa recuperarà el Madrid-Marsella (amb parada al Camp de Tarragona, Barcelona, Girona i Figueres Vilafant) i a l'estiu afegirà una freqüència més amb la capital francesa. En canvi, s'ha descartat continuar amb la connexió directa amb Tolosa de Llenguadoc.

Sigui com sigui, els trens encara han de passar per un tram de 150 quilòmetres que no és d'alta velocitat entre Montpeller i Perpinyà i que impedeix retallar el temps de viatge en uns 40 minuts. El directiu de Renfe-SNCF en Cooperació ressalta que estan «molt impacients» perquè s'adapti aquest tram però admet que encara queden «uns quants anys per davant».

Cortés apunta que des de la pandèmia han observat un canvi de tendència i la majoria de passatgers ja no viatgen d'origen a destí sinó que només fan part del trajecte. Una possible explicació podria ser l'absència de turistes i que els desplaçaments siguin per motius familiars. De moment, el director general afirma que la companyia es manté a l'espera de veure com evoluciona aquest comportament i si ha vingut per quedar-se o es tornarà al perfil de passatgers del 2019.