Salut
Salut ampliarà el programa d'ús prudent d'antibiòtics als hospitals sociosanitaris i intermedis
El projecte vol reduir l'automedicació i la sobreprescripció per reduir les infeccions resistents
El mal ús dels antibiòtics provoca 3.000 morts a l'any a Espanya per bacteris resistents
Respecte al 2019, el consum antibiòtic a l'atenció primària ha disminuït i el consum es dona, majoritàriament, en persones majors de 75 anys, seguit del grup d'edat de 45 a 75 anys. Els informes estableixen que, pel que fa les penicil·lines, l'amoxil·lina-àcid clavulànic és la més receptada, i conclouen que és una tendència que cal corregir, ja que aquest antibiòtic concret no es considera de primera elecció. El personal expert visita el malalt i avalua el tractament. D'aquesta manera concreten com s'ha de procedir, si reduint la durada del tractament o mantenint-lo, per exemple.
L'altre programa que engegat va ser el VINCat PROA pediàtric, el 2019. «Cal tenir en compte que són fàrmacs que es prescriuen pràcticament a totes les especialitats i àmbits sanitaris. Les conseqüències del seu ús s'estenen a tota la població», explica Caridad Pontes, gerent del Medicament de Servei Català de la Salut. Segons els resultats, el percentatge de sensibilitat, és a dir, l'eficàcia de l'antibiòtic respecte la infecció concreta, dels principals agents patògens comunitaris pediàtrics als tractaments antibiòtics d'elecció és alt. Pel que fa a la monitorització de la sensibilitat antibiòtica hospitalària pediàtrica, ha començat el 2021 i s'estima que els primers resultats es tindran al llarg del 2022.
Actualment, les penicil·lines són el grup d'antibiòtics més consumits a Catalunya, seguit de les cefalosporines. Són els fàrmacs per tractar les infeccions més freqüents, com les respiratòries. L'ús no n'és el problema, però prendre'n sense prescripció ni pauta (automedicant-se) sí. Les dades del VINCat també reflecteixen que, en els hospitals de més complexitat, els antibiòtics anomenats d'ampli espectre -els que destrueixen o afecten moltes classes de bacteris en el mateix moment- són els que més es consumeixen.
Fins al dia d'avui, el Programa VINCat PROA Català està format per una xarxa d'un miler de professionals. Un treball de col·laboració entre personal de diferents àmbits que, segons detalla el gerent de Processos Integrats del Servei Català de la Salut, Assumpta Ricart, «esdevé fonamental per adequar els tractaments i establir el millor ús».
La resistència als antibiòtics és una amenaça global que fa anys que té una incidència directa per la salut pública. El desenvolupament de resistències provoca que les infeccions siguin més greus, potenciant la transmissió a altres persones i inhabilitant els afectes dels fàrmacs. Disminuir-ne el consum i evitar-ne la utilització innecessària esdevé fonamental per reduir i revertir el problema. S'estima que la resistència als antimicrobians provoca la mort d'unes 25.000 persones l'any a la Unió Europa i prop de 700.000 arreu del món.
Tot i això, si el fenomen no s'atura, es calcula que el 2050 hi haurà una xifra anual de mortalitat que arribarà a més de 390.000 morts a la Unió Europea i 10 milions a escala mundial, dades superiors a la mortalitat del càncer. D'altra banda, l'increment de la mortalitat i les malalties perllongades suposa un cost econòmic addicional de 1.500 milions d'euros anuals en pèrdues de productivitat i cost extra en salut.
Per tal d'assolir els seus objectius, el programa VINCat PROA Català ha creat indicadors per monitoritzar-ne el consum i, d'aquesta manera, determinar si se n'està fent l'ús adequat. Alhora, busca trobar l'adequació pertinent dels tractaments i establir la sensibilitat dels antibiòtics.