Psicòlegs i pallassos atenen la salut emocional d'infants, famílies i docents en escoles de màxima complexitat

Tal com explica la directora tècnica de la Unitat de Trauma, Crisi i Conflicte de la UAB, Ingeborg Porcar, tots van coincidir que l'època més «dura» de la pandèmia va durar del març a l'estiu del 2020, un període temporal on «tothom estava espantat» i ningú tenia clar «com es resoldria». Aquesta situació va provocar que «no es pogués parlar de forma adequada». «En les sessions es va tractar les preocupacions dels nens, però també les pròpies, i això és molt curatiu», subratlla.

En la mateixa línia s'expressa el director del centre, David Martín, recordant que la pandèmia ha impactat directament en el barri, un fet que van poder veure en directe quan es van tancar les escoles. «Veiem que ho estaven passant malament i la reobertura es va rebre amb molta il·lusió», recorda. Mesos després, veu necessari parlar-ne per «obrir els ulls davant d'algunes coses que veiem cada dia: el dol, la mort, la resiliència... i que ens van fer plantejar moltes coses com determinades conductes i accions dels infants que necessiten acompanyament diari que a vegades no podem facilitar».

Els principals problemes ocasionats per la covid

De fet, els efectes de la covid no van trigar a quedar reflectits en l'estat emocional dels infants, que van estar una llarga temporada tancats a casa, sense poder anar a l'escola ni reprendre la vida que portaven habitualment. Entre les conductes que més han aflorat, segons Martín, hi ha un augment de les hores que passen davant les pantalles, «i no sempre amb continguts educatius».

També una major impulsivitat i una manca de paciència. Finalment en alguns s'ha notat un repunt en l'agressivitat, possiblement, derivat del «consum de sèries o el fet d'haver jugat a jocs violents». Porcar afegeix que – després de les sessions – també han identificat problemes de son que deriven en irritabilitat, així com un augment de pors diverses, «per exemple d'estar al carrer o utilitzar objectivament el gel hidroalcohòlic».

Tot i això, una de les mancances principals, considera, va ser la manca de «bones explicacions». «Els infants poden no entendre determinades informacions i els adults que estàvem prou espantats en gestionar el dia a dia, no els vam ajudar a entendre-les», assegura, «ara és temps de rectificar».

Després de les sessions, es deixen passar quinze dies, durant els quals els participants han de complir amb els «deures» que els han donat. «Demanem als docents i les famílies que parlin d'allò què ha passat durant la pandèmia i de com podem tornar a la normalitat. Quan han acabat de parlar, venen els pallassos», apunta.

Una combinació que «funciona d'allò més bé», precisament, perquè demostra que «no passa res» i que «cal parlar de les coses». «Hem mesurat l'efecte de les actuacions de pallassos i pugen molt l'estat d'ànim. Les actuacions són curatives, fan riure i demostren que ens ho podem passar bé malgrat tot el que està passant», afegeix Porcar.

Un altre valor afegit és la possibilitat d'acostar un espectacle de circ a un col·lectiu de nens i nenes que tenen «poc accés a la cultura». Ho explica la Marta López, tècnica de comunicació de Pallassos Sense Fronteres, que incideix en la importància de proporcionar-los una estona de «diversió i entreteniment». «Hem observat que el riure és necessari per enfortir l'esperança i el seu procés de resiliència en el dia a dia», afirma.

Un balanç d'allò més positiu

Després d'aquesta primera experiència, el centre ha valorat molt positivament haver-hi pogut participar. «Com a escola aquesta oportunitat ens va molt bé, perquè detectem que hi ha molta necessitat al barri», afirma Martín, «és un ajut i una oportunitat per mitigar els efectes de la pandèmia. Durant els pròxims mesos de desembre i gener el projecte es repetirà en dos centres més, al CEIP Concepción Arenal, també a Besòs-Maresme, i al CEIP La Pau, al barri de La Verneda.