Els CAP recuperen el nivell de diagnòstics de càncer del 2019 després d'una davallada del 25% el 2020

En una entrevista a l'ACN, la directora assistencial d'Atenció Primària de l'ICS assenyala que s'estan recuperant els nivells de diagnòstic d'abans de la pandèmia, tot i que des de fa mesos els CAP també es dediquen als pacients amb covid-19, amb les proves (PCR, tests), estudis de contactes, seguiment de pacients i la vacunació. En l'última setmana, de dilluns a divendres, amb un increment de casos en la sisena onada, els CAP han fet 52.891 visites per covid-19, segons les dades obertes de Salut.

Recuperar diagnòstics i el control clínic dels pacients amb patologies cròniques són dos dels grans reptes derivats de la pandèmia. Mas preveu que a finals d'any s'hagin recuperat els nivells de control clínic de pacients amb patologies cròniques. «S'està fent un esforç molt important per combinar l'atenció covid amb tota la resta i queda reflectit en aquest 30% més d'activitat, tant presencial com no presencial», destaca.

El que també ha caigut però que encara no s'ha pogut recuperar és l'activitat de prevenció. «La primària té una part molt important de promoció de salut. S'ha deixat molt de fer i s'ha de recuperar així que puguem. Estem bastant lluny encara del 2019. És una activitat que potser no es nota a curt termini, però a llarg termini es nota molt i, si no la fas, la gent emmalalteix més», sosté.

L'activitat presencial cau un 27%

Tot i que l'activitat dels CAP ha augmentat molt, la presencialitat s'ha reduït, sobretot en els primers mesos de la pandèmia, amb una davallada global del 27% respecte al 2019. Amb tot, en el cas de les infermeres, l'activitat presencial ha crescut un 16%. Ara, una de les prioritats és recuperar presencialitat.

«Voldríem recuperar-la, però tot no ha de ser presencial. Abans de la pandèmia, l'1,5% de la població feia servir l'eConsulta i ara, la utilitza el 25%. Pot ser una molt bona eina per resoldre o encaminar algunes qüestions amb els professionals de referència. Això ho hem d'aprofitar, sobretot entre la gent jove», indica Mas, que afegeix: «Hem de disminuir el telèfon, que aporta poc valor». Per a Mas, la presencialitat s'hauria de situar en el 70% del global de l'activitat dels CAP, mentre que abans de la pandèmia representava el 90%.

La covid-19 també ha causat una caiguda de la longitudinalitat, és a dir, que un pacient sigui atès pel mateix equip mèdic, el metge i la infermera de referència i amb qui forja una relació al llarg del temps . Segons dades de l'ICS, ha passat del 67% al 59%, sobretot per la reorganització dels equips i la diferenciació de circuits per la covid-19. «L'evidència mostra que si un pacient té una assistència longitudinal augmenta molt la salut de la població», recalca la responsable de Primària de l'ICS.

Els CAP passen d'atendre del 72% al 79% de la població

La primària ha tingut un problema d'accessibilitat durant la pandèmia? «Crec que no, les dades ens demostren clarament que hem estat molt oberts, ho dic molt sincerament», afirma Mas. «S'ha donat una sensació de falses sales d'espera buides. Les restriccions per entrar als centres i les sales d'espera molt protegides per evitar contagis potser han donat la sensació que estàvem tancats, però ha estat per l'arquitectura de l'accés. No dic que no hagi passat que la gent no pogués contactar. Hem augmentat molt les visites telefòniques i quan incrementen tant, és lògic que no es pugui contactar», assenyala.

Mas destaca que la cobertura poblacional dels CAP, és a dir, les persones ateses, ha passat del 72% al 79%. En aquesta dada s'hi compten les proves diagnòstiques de la covid, però no la vacunació. En el cas dels pacients més vulnerables, han arribat al 95% de la població. La directora de Primària de l'ICS indica que els CAP han passat de fer 8,01 contactes -presencials i a distància- de mitjana amb els pacients a 10,22. En el cas dels metges de família, els contactes han incrementat de de 4 a 4,86.