Salut
Afegir un altre fàrmac a la teràpia convencional millora la resposta dels pacients amb un tipus de càncer gàstric
Vall d'Hebron participa en una anàlisi intermèdia de combinació de tractaments, que publica 'Nature'
L'assaig KEYNOTE-811 es va dissenyar per estudiar més a fons la combinació de pembrolizumab, trastuzumab i quimioteràpia en pacients amb càncer avançat d'esòfag, gastroesofàgic o gàstric HER2 positiu, que en estudis previs ja havia demostrat tant una eficàcia clínica com una seguretat manejable. Els investigadors d'aquest estudi internacional van reclutar un total de 434 participants i les dades disponibles i ara publicades corresponen als primers 264. Els resultats es van avançar al congrés de la Societat Europea d'Oncologia Mèdica (ESMO) celebrat aquest any.
«Les troballes inicials suggereixen que aquesta triple combinació pot ser una opció de tractament transformadora per a l'adenocarcinoma gàstric o de la unió gastroesofàgica HER2 positiu. Així, han servit perquè l'Administració de Medicaments i Aliments dels Estats Units (FDA) n'hagi aprovat ràpidament l'ús. És una decisió sense precedents. Mai s'havia pres una decisió sobre la base d'uns resultats intermedis que no estan avaluant les variables principals de l'estudi», explica el doctor Tabernero, que també és director del Grup de Tumors Gastrointestinals i Endocrins del VHIO i un dels autors de l'estudi.
Segons aquesta anàlisi intermèdia, un 74,4% dels pacients que van rebre la triple combinació ha mostrat una resposta objectiva, mentre que en el grup de control, en què es va administrar el tractament convencional de quimioteràpia i trastuzumab més un placebo, la resposta va ser del 51,9%. Els investigadors també han observat que en el grup que rebia pembrolizumab es va reduir notablement la mida del tumor i es van induir respostes completes en alguns participants.
El director del VHIO assenyala que, si bé es tracta de resultats prometedors, cal «esperar a completar l'estudi per veure si finalment això es tradueix tant en una supervivència lliure de progressió més alta com en una millor supervivència general, que eren les dues variables principals que es pretenien estudiar». Tot i que el doctor Tabernero demana llegir aquests resultats amb prudència, considera que suposen un pas més en el tractament contra la malaltia i que reforcen la importància d'associar estratègies terapèutiques que estimulen la resposta als tractaments convencionals.