Diari Més

Societat

Societat Civil Catalana prepara més mobilitzacions i aspira a tenir més presència internacional

El Pla estratègic de l'entitat fins a 2024 té com a objectiu mantenir «la flama» del constitucionalisme

El consell consultiu de Societat Civil Catalana amb el president de l'entitat, Fernando Sánchez Costa.

Societat Civil Catalana prepara més mobilitzacions i aspira a tenir més presència internacionalACN

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Societat Civil Catalana prepara més mobilitzacions i aspira a obtenir més presència internacional. El nou Pla Estratègic de l'entitat, al qual hi ha tingut accés l'ACN, parla de mantenir «la flama»del constitucionalisme «viva». Es tracta d'un nou pla de treball que «abraça totes les sensibilitats»i fa un «rentat de cara, un nou fer». L'entitat constitucionalista espera que amb aquesta proposta «consensuada»es puguin «allunyar els fantasmes del passat». El projecte s'acabarà de formalitzar durant la propera Assemblea de socis, als volts de la primavera, i serà vigent fins el 2024.

El full de ruta de l'entitat s'articula en 7 eixos: opinió pública, drets, incidència política, mobilització, institucions, internacional i vincles amb la societat. Aquests blocs de treball es plantegen per a aplanar el terreny per a les pròximes eleccions municipals de 2023. En aquesta línia, volen potenciar la presència a la Catalunya interior – «augmentar la base social»- on creuen que «es juguen»les eleccions al Parlament.

«Es tracta d'un projecte que dona continuïtat i concreció als objectius de l'entitat», ha afegit un dels membres de la Junta.

«Fantasmes del passat»

Aquest pla és el que haurà de regir els passos de l'entitat si, com està previst, el lideratge de l'entitat el porten Elda Mata i el seu equip, cosa que facilitaria també fer un nou viratge i trencar amb altres dinàmiques passades que van ser considerades no massa beneficioses per a SCC. La direcció que presidia José Rosiñol, el 2018, va decidir prescindir del mateix president per un «excés de personalisme». També, en va sortir l'aleshores vicepresidenta, Míriam Rey, i dos membres més de la Junta. Veus de l'organització revelaven «faltes de rigor tant en la presa de decisions com en la gestió».

Ara, l'actual Junta parla de «consensos» i assegura que no hi ha «veus contràries».

tracking