Les propostes del PSC per resoldre l'encaix entre Catalunya i Espanya

Del dret a decidir a una revisió de l'Estatut retallat pel Tribunal Constitucional amb la sentència del 2010. El PSC de Pasqual Maragall va tirar endavant una reforma de la norma catalana, que posteriorment va ser escapçada pel Congrés i esmenada pel Tribunal Constitucional. Des d'aleshores, els socialistes han posat damunt la taula diverses propostes per resoldre l'encaix entre Catalunya i Espanya, i se n'han desdit d'altres. Ja no queda res del dret a decidir que va representar Pere Navarro; i el nou primer secretari, Salvador Illa, ha situat damunt el tauler del 2022 una «correcció»de l'Estatut com una via per desllorigar el conflicte, amb més autogovern i un finançament just. La proposta de reforma de l'Estatut feta pel PSC de l'expresident del Govern Pasqual Maragall advocava per definir Catalunya com una «nació que forma part de l'Espanya plural reconeguda per la Constitució»i establia la voluntat d'aprofundir en el caràcter federal, plurinacional, pluricultural i plurilingüístic de l'Estat Espanyol. Finalment, el text va acabar apuntant que «Catalunya, com a nacionalitat, exerceix el seu autogovern constituïda en comunitat autònoma d'acord amb la Constitució i amb aquest Estatut». S'aprova al Parlament i arriba al Congrés, on és retallat, i referendat per la ciutadania de Catalunya el 2006.

El 2006, José Montilla, com a president de la Generalitat, va a Madrid i alerta de la desafecció de Catalunya amb Espanya. Adverteix d'un allunyament irreversible. Com a president de la Generalitat, aspira a pactar «grans temes de país», com el desplegament de l'Estatut o les infraestructures, i treballa en un nou sistema de finançament. El TC -a instàncies d'un recurs del PP- retalla l'Estatut amb una sentència que arriba el 2010. És aleshores quan la societat catalana respon amb la manifestació 'Som una nació. Nosaltres decidim', que van encapçalar tots els presidents vius del Parlament i la Generalitat, incloent-hi Montilla.

Just després, a les eleccions del 2010 -que guanya Artur Mas (CiU)- els socialistes prometen «desplegar íntegrament l'Estatut», però també actuar per desenvolupar «sense cap renúncia»tot el potencial d'autogovern de l'Estatut, «malgrat la sentència del TC ». Clamen per una reforma de la Constitució, «amb el consens necessari, fent d'Espanya un veritable Estat federal».

El PSC de Pere Navarro es presenta a les eleccions del 2012 amb un programa favorable a una consulta, sempre que sigui «legal i acordada». De fet, arriba a assenyalar que ningú pot negar el dret de Catalunya a decidir el seu futur. I trenquen la disciplina de vot al Congrés en votacions relatives a aquest assumpte. També demana una consulta sobre el pacte federal, prèvia al referèndum. Tanmateix voten en contra de la proposició de llei per demanar el traspàs de competències per convocar un referèndum sobre la independència -diputats com Marina Geli, Núria Ventura i Joan Ignasi Elena se'n desmarquen. El debat sobre aquesta proposta provoca una forta crisi, que acaba partint la formació en una de les seves sotragades internes més grans. En paral·lel, Navarro intenta de nou arrossegar el PSOE cap a posicions més «federalistes»i «plurinacionals», i impulsa una trobada de tots els líders territorials amb la cúpula d'Alfredo Pérez Rubalcaba a Granada. La reunió, però acaba amb la signatura de la Declaració de Granada, on no es toca l'encaix de Catalunya i Espanya i s'avança només en alguns punts com la millora del finançament i el reconeixement de la singularitat de totes les autonomies, sense entrar en massa detalls.

Poc després, el dret a decidir cau de l'ideari socialista. La proposta del PSC de Miquel Iceta passa per una reforma constitucional federal, que reculli el caràcter «plurinacional»de l'Estat espanyol i reconegui «l'aspiració nacional»de Catalunya. Més tard, a les portes del referèndum de l'1-O, el PSC i el PSOE signen la Declaració de Barcelona, un document en què s'aposta per impulsar la subcomissió al Congrés sobre la reforma constitucional.

En aquest text s'inclou de nou fer un desenvolupament normatiu per recuperar l'Estatut referendat per Catalunya abans de la retallada del TC. Entre altres qüestions, el document advoca per un acord de finançament, un Senat federal o el reconeixement de la llengua, la cultura i els símbols de Catalunya.

En les eleccions del 21-D, el 2017, Iceta demana majories àmplies per un pacte d'Estat per a Catalunya que impliqui més autogovern, millor finançament i una Espanya federal on Catalunya se senti còmoda, estimada i respectada. «Ara, solucions», resava el seu lema.

No hi ha grans canvis amb el programa amb què Salvador Illa es presenta al 14-F el 2019: «Diàleg dins la llei per resoldre el conflicte». Vol culminar els traspassos pendents, revisar el sistema de finançament, una reforma constitucional federal que impliqui la transformació de l'Estat de les autonomies en un Estat federal, i el reconeixement de les singularitats pròpies de les nacions o nacionalitats.

En una de les darreres intervencions en què Illa ha desplegat el seu projecte, ha demanat una millora de l'autogovern i un finançament just. I considera una anomalia que l'Estatut vigent no sigui el que Catalunya va referendar. «Caldrà corregir-ho», va apuntar en una conferència a Madrid al gener. Una de les vies passaria per modificar lleis orgàniques al Congrés.

En una intervenció a la XXI Escola d'Hivern del PSC, el febrer de 2007, Iceta s'anticipava al paper que jugaria el partit si el TC emetia una sentència desfavorable a l'Estatut. «Seguirem treballant», defensava, «pensarem en altres camins que tenim oberts: impulsant la reforma del Senat i de determinades lleis orgàniques, o afavorint la presència de persones amb sensibilitat autonòmica al TC. Farem el que calgui per assolir els objectius que ens hem marcat». Anys després, Illa ho torna a situar damunt la taula.

El conjunt de propostes que han nascut al sí del PSC des de Maragall han intentat que l'encaix entre Catalunya i Espanya fos possible, còmode i avancés en la federalització i plurinacionalitat de l'Estat. Però sovint s'han topat amb el mur del PSOE, del Congrés o del Tribunal Constitucional engrescat pel PP. Ara, amb les propostes d'Illa en un terreny menys conflictiu i ambiciós, està per veure si els socialistes catalans podran aconseguir el seu objectiu.