Descobreixen com diagnosticar el càncer de pàncrees en estadis inicials

Investigadors de l'Institut Hospital de la Mar de Recerques Mèdiques (IMIM) i de l'Institut de Recerca de Biomedicina de Barcelona (IIBB-CSIC-Idibaps) han trobat un nou marcador diagnòstic del càncer de pàncrees, que podria detectar-se en els seus estadis inicials amb una anàlisi de sang.

Es tracta d'un nou marcador vàlid per al diagnòstic en aquesta mena de tumor, un dels de pitjor pronòstic i que és la tercera causa de mort per càncer als països desenvolupats.

Segons ha explicat la investigadora del IMIM Neus Martínez-Bosch, han comprovat la utilitat del receptor tirosina-cinasa AXL, una proteïna present en la superfície de les cèl·lules, per a detectar en els pacients la presència de càncer de pàncrees.

Aquesta proteïna està habitualment absent en cèl·lules normals, però està demostrat que la seva presència s'incrementa de manera notable en determinats tipus de tumors, com els de pàncrees, en els quals està relacionada amb la progressió de la malaltia.

La troballa d'aquest nou marcador, que publica la revista 'eBioMedicine' i en el qual també han col·laborat investigadors del Centre Nacional de Recerques Oncològiques (CNIO), de l'Institut Ramón y Cajal de Recerca Sanitària (IRYCIS) i del CIBER, és viable en la mena de càncer de pàncrees més comú, el adenocarcinoma ductal pancreàtic.

Amb gairebé 8.700 casos de càncer de pàncrees diagnosticats a Espanya en 2021, la falta de marcadors diagnòstics és un dels principals problemes, ja que només el 20% dels pacients es poden operar a temps, i és habitual la metàstasi i la resistència al tractament en els tumors més avançats.

Per a demostrar la utilitat d'aquest marcador, els investigadors van recollir i van analitzar mostres de sang de 59 pacients de l'Hospital de la Mar, i es van validar els resultats amb un segon grup de 142 pacients de l'Hospital Clínic.

L'estudi es va complementar amb una tercera cohort de càncer de pàncrees familiar, diversos models animals en ratolins, i anàlisis en cèl·lules humanes tumorals in vitro per a corroborar-los.

«Identifiquem els nivells de la proteïna AXL soluble en sang, recollint el plasma i analitzant els nivells d'aquest marcador en el grup de control, en pacients amb pancreatitis crònica i en pacients amb tumors de pàncrees», ha detallat Martínez-Bosch.

«Així vam demostrar la presència del marcador en sang només en pacients que ja havien desenvolupat el tumor, sense ser present en individus sans ni en els quals sofrien pancreatitis crònica», ha puntualitzat la investigadora del IIBB-CSIC-IDIBAPS Helena Cristóbal.

Per al cap de secció d'Endoscòpia Digestiva de l'Hospital de la Mar, Luis Barranco, «aquest fet és molt important perquè la pancreatitis és una patologia que pot dificultar el diagnòstic en pacients amb càncer de pàncrees».

Els investigadors han destacat que la detecció d'aquesta proteïna pot fer-se amb una simple anàlisi de sang.

Segons Pilar Navarro, coordinadora de recerca en noves dianes moleculars del càncer de l'IMIM, «la proteïna AXL és un marcador específic que ens indica que ja existeixen cèl·lules malignes. Es tracta d'una troballa important, perquè a vegades alguns marcadors tumorals ja són presents en les lesions preneoplàsiques, encara que no en tots els casos aquestes lesions progressin».

El següent pas dels investigadors és iniciar un estudi multicèntric per a analitzar dades d'un grup important de pacients per a validar el seu descobriment i portar-lo a la pràctica clínica immediatament, ja que actualment no existeix cap biomarcador per al diagnòstic precoç del càncer de pàncrees.

La metgessa adjunta del Servei d'Oncologia de l'Hospital de la Mar, Laura Visa, ha ressaltat que «disposar d'una nova eina en el camp del diagnòstic és d'especial rellevància perquè el diagnòstic precoç és essencial per a la cirurgia del tumor, l'única opció de tractament curatiu».

Els investigadors també volen determinar quins pacients poden beneficiar-se d'aquest nou marcador, ja que un petit nombre de tumors de pàncrees no expressen la proteïna AXL.

«Estem molt interessats a saber per què alguns càncers no expressen AXL, això ens podria donar pistes per a saber com funcionen els mecanismes tumorals que podríem utilitzar com a dianes per a tractaments», ha conclòs el director del Departament de Mort i Proliferació Cel·lular de l'IIBB-CSIC-IDIBAPS, Pablo García de Frutos.