Un total de 188 persones han mort en accidents de trànsit a Catalunya el 2021, un 22,3% menys que el 2019

Un total de 188 persones han perdut la vida en accidents de trànsit a Catalunya l'any 2021, un 22,3% menys que el 2019. D'aquestes, 135 van morir en zona interurbana i 53 en zona urbana. Així ho recull el balanç de sinistralitat del Servei Català de Trànsit (SCT), que compara les xifres amb l'any previ a l'esclat de la pandèmia. Destaca del balanç que gairebé el 75% de les víctimes mortals són homes (140) enfront del 25% de dones (48).

Per demarcacions, Tarragona és el territori que registra menys víctimes mortals i també on hi ha hagut més reducció dels morts per accident de trànsit, fins a un 43,2% menys, mentre que a Girona augmenten un 19,4%. La distracció continua sent el principal factor, seguit de les infraccions. Pel que fa als ferits greus en accidents de trànsit, al llarg del 2021 se'n van registrar 1.450 -589 en carretera i 861 en zona urbana-, fet que suposa un descens del 14,1% respecte el 2019. En relació als atropellaments, aquests augmenten en zones interurbanes, amb 14 en total el 2021 (+27,3% respecte el 2019), però es redueixen a la meitat en zones urbanes, amb 16 en total.

Tant el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, com el director del SCT, Ramon Lamiel, han coincidit a veure una bona-mala notícia les xifres del 2021, ja que d'una banda es redueix la mortalitat però de l'altra continua havent-hi morts a les carreteres.

Per la seva banda, Andreu González, Inspector dels Mossos i cap de la Divisió de Trànsit, ha explciat que han notat que la gent ha sortit de la pandèmia més «espitosa». «Hem detectat més conductors sense permís, amb els punts retirats, major nombre d'alcoholèmies penals, vehicles que abandonen el lloc de l'accident…», ha relatat durant la roda de premsa.

Biaix de gènere

Elena ha destacat del balanç d'enguany el «biaix de gènere»que s'observa de l'anàlisi feta de les dades. «Les xifres són molt impactants i indiquen fins a quin punt és necessari tenir-ho en compte», ha dit en relació al fet que tot i que el percentatge de carnets de conduir és similar en homes (57%) i en dones (43%) la proporció de víctimes mortals es dispara entre els homes.

«Hi ha un biaix marcat per un estil de conducció», ha assegurat respecte el fet que dels conductors morts el 87% són homes i el 13% són dones. «La temeritat, saltar-se les normes, l'alt risc, l'alta velocitat…hi ha aquest biaix», ha afegit. A més, ha assenyalat que les dades desmenteixen el mite que les dones condueixen pitjor.

Col·lectius vulnerables

D'altra banda, més de la meitat de les persones mortes a Catalunya (101) en accidents són motoristes, vianants i ciclistes. En concret, 46 de les víctimes mortals en carretera són motoristes, 14 vianants i 4 ciclistes mentre que en les zones urbanes han mort 18 motoristes, 17 vianants i 2 ciclistes. D'això es desprèn que en zona interurbana els col·lectius vulnerables suposen gairebé la meitat mentre que dins de les ciutats el percentatge suposa el 70% de les víctimes mortals.

Tarragona i Barcelona milloren

Per demarcacions, Tarragona és el territori que registra menys víctimes mortals i també on hi ha hagut més reducció dels morts per accident de trànsit, fins a un 43,2% menys, ja que el 2021 hi ha hagut 25 morts i el 2019 n'hi va haver 44. Barcelona també ha tingut un descens remarcable (-34,6%), amb 83 víctimes mortals el 2021, per les 127 el 2019. Lleida, amb 37 morts, registra unes xifres lleugerament superiors (+5,7% de víctimes mortals). Per contra, Girona és la demarcació amb un augment més notori de la mortalitat (+19,4%), ja que s'ha passat de 36 a 43 víctimes.

Segons ha explicat durant la roda de premsa el director del SCT, no hi ha una relació causa-efecte entre mobilitat i accidentalitat però sí que ha apuntat que la mobilitat es va recuperar «amb més intensitat»a la demarcació de Girona que en altres zones.

L'AP-7, l'N-II i l'A-2, les vies més mortíferes

De les 188 víctimes mortals a tot Catalunya per accident de trànsit, 135 van morir en zona interurbana i 53 en zona urbana. Les vies amb més morts per accident en zona interurbana són l'AP-7 (12), l'N-II (9), l'A-2 (8) i la C-32 (5), tot i que en les tres primeres hi ha una reducció respecte el 2019. En el cas de l'A-II, de fet, es redueix a la meitat el nombre de víctimes, que passa de les 16 l'any 2019 a les 8 l'any 2021.

D'acord amb el balanç, la sinistralitat viària interurbana ha registrat reduccions de víctimes mortals d'entre el 20 i el 58%, amb l'excepció dels mesos de maig, juny i desembre, períodes amb més mobilitat per correspondre's a moments entre onades de la pandèmia. A més, el mes de juny ha estat el més tràgic, amb 18 víctimes mortals en zona interurbana. La reducció més accentuada d'accidents mortals en zona interurbana es registra en el cas dels vehicles que s'accidenten sols (-43,4%).

Segons el director del SCT, Ramon Lamiel, l'AP-7 és una de les vies «estrella»que concentra habitualment accidentalitat, tot i que hi ha hagut una reducció respecte el 2019. També ha indicat que els accidents mortals en vies alliberades de peatges i en altres utilitzades hi ha hagut una reducció del 12% d'accidents mortals en els darrers tres mesos del 2021, mentre que a l'AP-7 la reducció ha estat del 20%.

En zona urbana es destaca que en els dies feiners és quan es registra més sinistralitat mortal dins de pobles i ciutats. Dels 52 sinistres mortals en zones urbanes, 31 van ser en aquestes franges de mobilitat.

La distracció, principal causa

La distracció, amb una presència del 23,5% en el total dels accidents amb víctimes, continua sent el principal factor de sinistralitat, seguit de la infracció d'una norma de circulació (20,9%). Més factors recollits en l'informe són una velocitat inadequada (17,4%), una errada del conductor (17,4%), l'alcohol o les drogues (5,1%), l'estat o condició de la via (3,2%) o el mal temps (1%), entre altres.

Estratègia més «dinàmica»i motos de paisà

El SCT també compara les xifres del 2021 amb les del 2010, any de referència per al compliment dels objectius de reducció europeus. En comparació amb el 2010, l'any passat Catalunya va registrar un 44,5% menys de víctimes mortals i un 40,9% menys d'accidents mortals, així com un 27,7% menys de ferits greus. Amb tot, el conseller Elena ha lamentat que tot i la davallada, el nombre absolut de morts de motoristes és quasi el mateix. Per tant, ha alertat, la mortalitat de motoristes no baixa.

De cara al 2023, l'objectiu és reduir en un 15% el nombre de víctimes mortals i en un 12% els ferits greus del 2021. Amb aquest horitzó i amb l'objectiu general d'arribar a les zero víctimes mortals el 2050, Interior i Trànsit tenen algunes accions previstes. Ramon Lamiel, director del SCT, ha avançat que l'estratègia de prevenció del 2022 serà «més dinàmica»en el conjunt del territori perquè l'accidentalitat és «difusa i dispersa».

Entre les accions previstes hi ha 18 campanyes de prevenció i control, la reubicació de 23 radars en altres punts de la via o la posada en marxa de cinc radars de tram -a la C-17, l'N-II i la C-14- i tres radars fixos nous. A més, el SCT ha adquirit 24 radars mòbils que cedirà a Mossos i policies locals.

D'altra banda, s'iniciarà una estratègia nova per detectar conductes «perilloses»per part de motoristes que consistirà en la posada en circulació de tres motos 'espiell', és a dir motos camuflades amb agents de paisà, per vigilar motoristes i detectar possibles infraccions.

El cap de la Divisió de Trànsit dels Mossos, Andreu González, ha afegit que ja treballen amb aquesta estratègia però que fins ara només comptaven amb onze vehicles però cap moto. «Estaran allà on es precisi», ha apuntat González, que ha avançat que en dies laborables se situaran en l'entorn metropolità de Barcelona mentre que els caps de setmana en àmbits de concentració de motos per motius d'oci, per exemple.

«Són motos que podran gravar la infracció que vegin», ha dit. Tot i això es treballarà en companyia d'agents uniformats que seran els que aturaran el vehicle i notificaran al conductor la infracció.

Per últim, també es connectaran dues càmeres d'intel·ligència artificial -a la C-58 i la B-23- amb el sistema sancionador. Les dues càmeres permeten detectar si el conductor fa ús del mòbil o porta posat el cinturó.