Salut proposarà la setmana que ve la retirada gradual de les mascaretes a les aules
Quan fa dos anys del primer cas de covid, Argimon mira enrere i diu que molts processos de dol han quedat mal tancats
Andorra retira la mascareta a les aules
El Departament de Salut portarà la retirada de les mascaretes a les aules al Consell Interterritorial de la setmana que ve, segons ha afirmat el conseller Josep Maria Argimon aquest divendres en una atenció als mitjans de comunicació. Aquesta és una mesura que Salut vol que s'apliqui de forma gradual, començant per als més petits, i que volia que es tractés aquesta setmana, però que s'ha hagut de posposar per l'agenda política estatal d'aquests dies. En un acte pels dos anys del primer cas confirmat de covid-19 a Catalunya, a l'Hospital Clínic, el conseller ha mirat enrere i ha dit que el protocol de final de vida ara el farien diferent, davant els processos de dol que no s'han pogut tancar bé: «Són dols mal tancats i s'han d'explicitar».
Argimon aposta per retirar les mascaretes de forma gradual dels interiors i començar per les aules dels més petits fins arribar a batxillerat. El titular de Salut creu que en aquests moments es compleixen les condicions per començar a retirar la mascareta si bé ha dit quecaldrà «monitoritzar»la situació i si és necessari, fer un pas enrere.
D'altra banda, el conseller ha demanat a les persones que vulguin viatjar fora de l'estat espanyol i que tindran el certificat covid caducaten les properes setmanes o mesos que siguin «previsors». Es dona la circumstància que el certificat digital de la Unió Europeaes caduca nou mesos després de l'última dosi i que moltes persones que s'han contagiat en els darrers mesos es van diagnosticar elles mateixes amb un test a casa, no reconegut de forma oficial.
El conseller ha puntualitzat que la recomanació és posar-se la vacuna cinc mesos després d'haver passat la malaltia, però que no està contraindicat fer-ho abans. Argimon ha admès que les decisions de salut no s'haurien de fer per raó d'un viatge d'oci però tambéque moltes persones es poden trobar en aquesta «disjuntiva». En qualsevol cas, ha insistit en aquesta previsió perquè els professionals sanitaris necessitaran descansar quan arribin les vacances.
Dos anysdel primer cas de covid-19
Argimon ha participat aquest divendres en un acte de reconeixement als professionals de la salut a l'Hospital Clínic de Barcelona. El conseller ha recordat la «incertesa» que hi havia en aquells moments i ha agraït la feina de tots els professionals que estan treballant de manera molt intensa durant aquests dos anys, alguns, ha recalcat, «matí i tarda;literalment, doblant».
El conseller ha fet un especial record per a lesmés de 26.000 personesque han mort a causa de la covid-19 en els dos últims anys. També s'ha referit a les persones que encara tenen seqüeles de la covid i ha dit que han de treballar per millorar-ne l'assistència. El conseller ha indicat que alguns estudis xifren que la covid persistent afecta entre un 6 i un 7% de la població i altres que la situen en un10%. Així,ha afegit que precisament una de les dificultats és el diagnòstic i la codificació de la malaltia de la covid persistent en el sistema.
El conseller ha assenyalat que també és moment de revisar algunes de les decisions que es van prendre «amb la millor de les intencions» i que no eren errònies en aquell moment per la falta de coneixement, però que ara serien diferents. Argimon s'ha fixat en el protocol al final de vida en els primers mesos de la covid-19, que va portar moltes persones a morir sense la família als hospitals. El responsable de Salutha dit que en aquell moment sanitaris els van donar la mà per acompanyar-los, però que ara se sap que amb la protecció adequada la família pot estar al costat de la persona estimada.
«Dos anys de pandèmia no són gratuïts. Passarà factura en la societat i en el sistema sanitari. Aquestes factures les hem de parlar obertament per ajudar en els processos de dol», ha acabat reflexionant.
El 25 de febrer del 2020 es va confirmar el primer cas de covid-19 a Catalunya, el d'una dona italiana resident a Barcelona que havia viatjat a Bèrgam i a Milà i que va presentar símptomes lleus. Tot i això, en aquells moments va quedar aïllada a l'Hospital Clínic, centre de referència per a aquestes situacions.Les regions del nord d'Itàlia van ser les primeres d'Europa on la vida quotidiana va quedar paralitzada pel coronavirus i aquells primers confinaments que semblaven llunyans acabarien precipitant-se en les properes setmanes arreu.
Tot i que el virus portava setmanes circulant entre la població, l'esclat de contagis es va traduir en pocs dies en l'arribada als centres sanitaris de centenars de pacients amb símptomes greus. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) va decretar la pandèmia l'11 de març i aquella mateixa setmana va acabar amb les escoles tancades, el confinament domiciliari i l'estat d'alarma a l'estat espanyol.