Descobreixen que és possible regenerar la retina humana amb la fusió de cèl·lules

Científics del Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona han descobert que fusionar cèl·lules de la retina amb cèl·lules mare adultes desperta el potencial regeneratiu de la retina humana, la qual cosa obre la porta a una futura estratègia terapèutica per a tractar el mal retinià i la discapacitat visual.

La recerca, que publica la revista eBioMedicine, ha comprovat que les cèl·lules híbrides afavoreixen la capacitat regenerativa del teixit de la retina humana, un tret que es creia exclusiu dels vertebrats de sang freda.

Segons ha explicat l'investigador del CRG, Sergi Bonilla, «la fusió cel·lular, el procés que es duu a terme combinant dues cèl·lules diferents en una sola entitat, és un possible mecanisme que contribueix a la regeneració de teixits, i encara que és rar en humans, el fenomen s'ha detectat constantment en el fetge, el cervell i el tracte gastrointestinal».

Els investigadors, liderats per Pia Cosma, van estudiar la possibilitat que els esdeveniments de fusió cel·lular resultessin en cèl·lules que es diferencien i es converteixen en neurones, la qual cosa mostraria el seu potencial per a regenerar teixits.

Així, van fusionar la glia de Müller, cèl·lules que exerceixen un paper secundari però important en el manteniment de l'estructura i funció de la retina, amb cèl·lules mare adultes derivades del teixit adipós humà o de la medul·la òssia.

«Vam poder fer la fusió cel·lular in vitro, creant cèl·lules híbrides, i el procés d'hibridació va ser més eficient en presència d'un senyal químic, normalment transmesa des de la retina en resposta al mal, la qual cosa va resultar en un augment del doble de les taxes d'hibridació, una pista important sobre el paper de la fusió cel·lular en la retina», ha detallat Bonilla.

Les cèl·lules híbrides es van injectar en un organoide retinià en desenvolupament, un model que imita la funció de la retina humana i van descobrir que les cèl·lules híbrides es van empeltar amb èxit en el teixit i es van diferenciar en cèl·lules que s'assemblen molt a les cèl·lules ganglionars, un tipus de neurona essencial per a la visió.

«La nostra troballa és important perquè mostra que la glia de Müller en la retina humana té el potencial de regenerar neurones», ha subratllat Pia Cosma.

«Les salamandres i els peixos poden reparar els danys causats en la retina gràcies a la glia de Müller, ja que es diferencien en neurones que rescaten o reemplacen les neurones danyades. La glia de Müller de mamífers ha perdut aquesta capacitat regenerativa, cosa que significa que el mal o la degradació de la retina pot provocar una discapacitat visual per a tota la vida, però la nostra troballa ens acosta un pas més a la recuperació d'aquesta capacitat», ha resumit Cosma.

Els investigadors, no obstant això, adverteixen que queda molta feina per fer abans del desenvolupament de qualsevol tractament potencial i que ara han de comprendre per què les cèl·lules híbrides, amb quatre parells complets de cromosomes, no resulten en inestabilitat cromosòmica ni en desenvolupament de càncer.

Els autors de l'estudi creuen que la retina pot tenir un mecanisme que regula la segregació cromosòmica similar al fetge, que conté cèl·lules tetraploïdes que actuen com a reservori genètic, experimentant mitosi en resposta a l'estrès i les lesions.

En l'estudi liderat pel CRG també han col·laborat l'Institut de Bioingenieria de Catalunya (IBEC) i el Centre d'Oftalmologia Barraquer.