Barcelona aconsegueix reduir un 60% la població de coloms amb pinso anticonceptiu

L'Ajuntament de Barcelona ha reduït un 60% la població de coloms a les zones on s'ha administrat tractament amb pinso anticonceptiu. El sistema implantat consisteix a administrar blat de moro recobert de nicarbazina, un fàrmac veterinari anticonceptiu. A l'inici del tractament, el 2017, hi havia en aquestes zones 3.801 exemplars, mentre que el 2021 eren 1.523. És a dir, s'ha reduït la població en 2.278 exemplars. Amb aquestes dades, el consistori fa un balanç positiu del control ètic de la població de coloms per reduir la natalitat en les colònies de coloms sense necessitat de fer cap captura. Actualment la ciutat té 44 dispensadors, que cobreixen 36 colònies de coloms.

Amb tot, l'Ajuntament considera que l'estratègia integral per un control «efectiu» de la superpoblació de coloms també requereix dificultar la nidificació i reduir «significativament» l'alimentació que els facilita la ciutadania. La directora de Serveis de Drets dels Animals, Carme Maté, assegura que és «clau» controlar l'aliment que els proporcionen de forma voluntària alguns ciutadans. «Els coloms no ens necessiten, són aus que tenen una alimentació natural amb els espais verds», explica. A més, afegeix que hi ha aliment com el pa o el pa mullat que no els van bé als coloms.

A Barcelona, segons els últims censos a l'àrea urbana hi ha uns 103.226 exemplars, una densitat que s'estima entre 1.300 i 1.700 coloms per quilòmetre quadrat. Quan la densitat de coloms d'una ciutat supera la mitjana de 300-400 coloms per quilòmetre quadrat es fa necessari establir mesures per controlar-ne la població.

Segons dades del 2021, el consistori ha rebut aquest últim any fins a 1.504 queixes relacionades amb els coloms, 241 de les quals relatives a alimentadors de coloms en via pública.

Per això, a més, del tractament anticonceptiu, el consistori treballa per dissuadir els ciutadans que són 'grans alimentadors' -que poden arribar a proporcionar més de 5 kg de mengar diari- i els 'alimentadors regulars'. En concret, ha impulsat un programa de formació als informadors municipals, agents cívics, educadors socials i agents de policia de barri dels districtes per identificar-los i aconseguir que redueixin la quantitat d'aliment aportat o fins i tot que deixin d'alimentar.

En paral·lel, l'altra actuació en marxa és per evitar la nidificació dels coloms, ja que per exemple els edificis en desús poden concentrar un gran nombre de nius. Això inclou actuacions com instal·lar mesures que evitin el repòs dels coloms i que rebaixin les molèsties derivades de la seva presència, per exemple en espais o equipaments municipals. Per exemple, als mercats municipals es col·loquen malles antiocells per evitar que puguin accedir a espais on moltes vegades tenen possibilitat d'anidar. Així, s'eviten molèsties i problemes de salubritat.