Descobreixen un anticòs que frena la metàstasi d'alguns tumors però no danya les cèl·lules sanes
El fàrmac, conegut amb el nom comercial de Petosentamab, ataca les cèl·lules mare del càncer
Científics de l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB) han descobert un anticòs que frena la metàstasi i el creixement del tumor en alguns càncers. Ho han fet en un estudi publicat aquest dilluns a la revista 'Nature Cancer', on expliquen que han utilitzat un banc d'organoides --de mostres biològiques de càncers de pacients reals-- per fer la troballa. L'anticòs ataca les cèl·lules mare del càncer i es converteix en el primer candidat a fàrmac que ataca aquest tipus de cèl·lules però no danya les sanes. A l'assaig clínic amb el que s'ha fet l'estudi, tres dels set pacients van aconseguir remissions parcials, i un d'ells va aconseguir una remissió completa. Es va observar una reducció del tumor en els set pacients.
És així com han trobat l'MCLA-158, que ha resultat ser un anticòs que bloqueja l'aparició de metàstasi i que frena el creixement del tumor en alguns càncers, al mateix temps que no danya les cèl·lules sanes. L'anticòs, que rep el nom comercial de Petosentamab, ataca les cèl·lules mare del càncer, un mètode innovador en la lluita contra el càncer.
El director del projecte, el doctor Eduard Batlle, ha comentat el valor d'aquest descobriment: «És una enorme satisfacció veure que els nostres avenços estan ajudant els pacients. Vam començar a investigar les cèl·lules mare del càncer fa 15 anys. El camí per arribar fins aquí ha estat apassionant, però també molt complex, i ha requerit una gran inversió de recursos».
Els científics de l'IRB han inventat una teràpia basada en l'administració de Petosentamab i que han testat amb pacients amb càncer de pell. Tres dels set pacients que van rebre el fàrmac van aconseguir remissions parcials, i un d'ells va aconseguir una remissió completa. Es va observar una reducció del tumor en els set pacients.
Un anticòs, dues proteïnes
La missió d'un anticòs és reconèixer agents infecciosos dins del cos humà per a que els linfocits els ataquin i els puguin fer desaparèixer. En aquest cas, el MCLA-158 ha demostrat que és capaç de detectar, i per tant assenyalar com a malignes, dues proteïnes del càncer: l'EGFR i la LGR5.
L'activitat de l'EGFR afavoreix el creixement descontrolat de les cèl·lules, mentre que LGR5 marca la superfície de les cèl·lules mare del càncer, que són responsables de l'expansió dels tumors.