Cultura
'Alcarràs' es manté com la tercera pel·lícula més vista a l'Estat l'endemà de l'estrena
Alguns espectadors critiquen que el film es projecti en català i subtitulat al castellà en algunes sales
La pel·lícula 'Alcarràs', de Carla Simón, s'ha mantingut aquest dissabte com la tercera pel·lícula més vista de l'Estat segons el rànquing publicat per ComscoreMoviesSpain per sota de 'El hombre del norte' i 'Animales fantásticos: los secretos de Dumbledore', totes dues estrenades anteriorment. El dia de l'estrena, el passat divendres, va ser el film més vist a tot l'Estat amb més de 10.000 espectadors. Desenes de tuitaires han criticat que sales de cinema hagin ofert la versió del film en català subtitulada al castellà. A través de Twitter han qüestionat que siguin necessaris els subtítols i d'altres usuaris han explicat quines sales oferien el film únicament en català.
«Vaig a veure Alcarràs als Cinemes Amposta i la fan amb subtítols en castellà. Vergonyós», ha lamentat un altre usuari. «La versió d'Alcarràs que passen al Foment de Mataró em diuen que és sense subtítols», ha exposat un altre. «Que en el teu país passin la teva pel·lícula com si fos una cinta estrangera que s'ha de traduir és que es vol humiliar aquest país o el que queda d'elI. Sapigueu tots que els productors manem sobre totes aquestes coses», ha destacat l'actor Joel Joan.
«Un altre exemple: si Alcarràs es dobla al castellà, malament. Si Alcarràs es projecta en català i subtítols, malament. La cosa és queixar-se.», ha etzibat un tuitaire. «La culpa de la polèmica dels subtítols d' 'Alcarràs' és dels exhibidors. Tinguem-ho clar. La distribuïdora tenia una versió subtitulada en castellà perquè, evidentment, la pel·lícula es distribueix a Espanya. Però, amb les còpies digitals, cada cinema escull la versió que vol», ha puntualitzat el compte de Twitter 'Doblatge en català'.
La cineasta Carla Simón va estrenar aquest divendres a la gran pantalla la pel·lícula 'Alcarràs' després del triomf al Festival Internacional de Cinema de Berlín i el reconeixement al Festival de Màlaga. El film explica la història de l'última collita de fruita d'una família d'una finca del Segrià abans que els propietaris hi instal·lin plaques solars. Després del viatge emocional d''Estiu 1993', Simón torna a gravitar en les relacions familiars i en els xocs entre les diverses generacions que viuen juntes.