Confirmen científicament la relació de la depressió amb un aminoàcid present a molts aliments
L'estudi de l'IDIBGI, que s'ha publicat a la revista Cell Metabolism, demostra la influència de la prolina en l'estat anímic
Confirmen científicament la relació de la depressió amb un aminoàcid present a molts aliments
Un estudi de l'IDIBGI i la Universitat Pompeu Fabra (UPF) confirma la relació entre un aminoàcid present en molts aliments amb la depressió. L'article s'ha publicat a la revista Cell Metabolism i demostra la influència que té la prolina amb l'estat anímic de les persones, però també amb ratolins i les mosques. L'estudi ha estat liderat pels doctors José Manuel Fernández-Real i Jordi Mayneris-Perxachs, del grup de recerca en Nutrició, Eumetabolisme i Salut de l'IDIBGI i el doctor Rafael Maldonado, del grup de recerca en Neurofarmacologia-Neurophar de la UPF i adscrit a l'Institut Hospital de la Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM). El descobriment científic permet avançar cap a nous tractaments contra la depressió.
Val a dir que no tothom que tenia un alt consum de prolina referia al qüestionari trobar-se amb un ànim més depressiu. Quan es va estudiar la microbiota intestinal d'aquestes persones, també es va observar una relació entre la depressió i les bactèries, així com entre la depressió i gens bacterians associats al metabolisme de la prolina. Així, es va observar que els nivells de prolina circulant depenien de la microbiota.
En ratolins i mosques
Per saber si la presència de prolina era causa o conseqüència de l'ànim depressiu, es va trasplantar la microbiota dels participants a ratolins. Els rosegadors que es deprimien més eren els que rebien la microbiota de participants amb una alta prolina, o de persones amb més ànim depressiu. En el cervell d'aquests ratolins també es van trobar diferents gens associats al transport de prolina.
Un altre experiment de confirmació es va fer utilitzant mosques de la fruita (Drosophila melanogaster), en les quals es pot induir un estat d'ànim més depressiu. Els investigadors van aïllar dos tipus de bactèries de la microbiota associades al consum de prolina i les van afegir a l'alimentació esterilitzada de les mosques. Les mosques que ingerien alimentació amb Lactobacillus, que en els ratolins s'associava a menys depressió, van demostrar tenir més ganes de superar dificultats a què s'enfrontaven després. En canvi, les que ingerien Enterobacter, que en humans s'associa a la depressió, es deprimien molt més.