Els cambrers avisen que serà un estiu de rècord però «el pitjor» en condicions dels empleats

Els processos de selecció de personal dels últims mesos s'han trobat que «no ve gairebé ningú o la qualitat de la gent que ve és pèssima», ja que gran part dels treballadors habituals de l'hostaleria han anat a altres rams com els supermercats o la logística, amb sous més alts i horaris menys exigents. «En alguns casos entres a treballar i no saps quan plegaràs. Els descansos no es compleixen i tampoc els dies de festa», ha explicat Marc Valerí, delegat de la CGT.

Valerí, que també és treballador d'un bar cèntric de Barcelona, denuncia que el «volum de feina és brutal» i que, en canvi, hi ha menys mans que mai. «Abans portaves 15 taules i ara en tens 20 o 25», explica Valerí.

«Cada dia és agònic. La gent surt amb estrès, plorant, es donen situacions molt crítiques», coincideix l'Hèctor (nom fictici), un cambrer d'un hotel amb més de 35 anys d'antiguitat que denuncia que «mai» havia viscut una situació així. Els empleats miren amb preocupació aquesta campanya turística després de «dos mesos al màxim». «No vull pensar com serà l'estiu», diu abans d'abans de confessar que hi ha treballadors que deixen la feina d'un dia per l'altre quan troben una altra opció, encara que se'ls pagui només una mica més. «La gent per 50 euros més marxa», simplifica.

El conveni de l'hostaleria està caducat des del 2019 i les negociacions per renovar-lo fa mesos que s'allarguen. En una reunió aquesta setmana, els sindicats van pressionar als gremis d'hotels i de restauració per incloure clàusules de revisió salarial i per arribar a un acord abans de la temporada alta per poder traslladar l'increment salarial com abans millor.

Els representants dels treballadors estan centrant la negociació en els sous perquè veuen amb bons ulls la resta del text. Segons els sindicats, el problema es troba en el compliment de la normativa i no el seu contingut. De fet, alguns dels empresaris reconeixen aquestes pràctiques i la dificultat de garantir el compliment dels drets laborals en un sector tan atomitzat i amb poca tradició sindical.

En aquest sentit, el president de l'Associació de Càmpings de Girona, Miquel Gotanegra, constata que la falta de personal és ja un problema generalitzat i emplaça el sector a una «profunda reflexió». «Si s'apliquen les taules salarials que toquen, al sector turístic els sous no són baixos», apunta l'empresari abans de demanar al sector que no amagui «el cap sota l'ala» i apliquimillores.

Segons Gotanegra, cal desestacionalitzar i consolidar les plantilles. «La clau és poder oferir llocs de llarga durada», remarca. D'altra banda, recomana racionalitzar horaris i fer torns que permetin una major conciliació per fer més atractiu el sector. «Tot plegat és un gran repte. (...) Estem començant la temporada i, si les coses van bé, pot ser molt bona. Hem de ser capaços d'organitzar equips que estiguin motivats», insisteix.

Els propietaris de negocis reconeixen que la pandèmia ha fet estralls en el sector i que, fins i tot, costa trobar gent per la resta de l'any. A més, la situació ha portat a alguns bars de temporada a apujar la persiana més tard per falta de personal. «Tornem a fer una mica el que fèiem abans: jo he tornat a la cuina, els meus fills estan al negoci i tirem així a l'hivern i, per sort, a base d'anar preguntant hem pogut trobar gent per fer la temporada», destaca Àngel Campos, propietari del restaurant Ca la Margarita de Roses, que normalment duplica la seva plantilla a l'estiu.

«Ara tinc 12 persones i normalment a l'estiu 20, però ara mateix estic buscant cinc persones i no en trobo», apunta per la seva part en Miguel, que té un establiment que serveix menjars i copes i està obert de 8 del matí fins a la mitjanit.

Alguns empresaris reconeixen que el personal hauria de cobrar més, però adverteixen de les conseqüències d'una pujada de salaris generalitzada. «Tot s'ha encarit i si hem de pagar el que realment es mereixen, el tiquet mitjà s'hauria de duplicar», opina Xavier Martí, propietari i xef del restaurant Casa Macarrilla.

«No dic que nosaltres paguem malament però si compares la feina d'un cambrer amb qualsevol operari que treballa de dilluns a divendres de nou a sis no compensa», admet Martí, que ho contraposa, per exemple, amb la feina d'un manyà, que si s'activa d'urgència cobra «uns 150 o 200 euros per venir un diumenge més la feina que fa». «Nosaltres hi som tots els diumenges i festius», sentencia.

Martí també ha patit les conseqüències de la manca de personal. «Ens costa trobar gent, jo tinc una plantilla tancada, però he hagut d'eliminar la terrassa i també algunes taules de dins», afegeix Martí, que també és el president de l'Associació d'Hostaleria de Cambrils.

Segons l'associació, la vuitantena de restaurants d'aquesta població turística i pesquera també tenen dificultats per trobar personal des de la pandèmia, ja que es troben que és una feina «mal pagada» a diferència d'altres de cap de setmana. De la mateixa manera, el sector hoteler -que representa el 26% del PIB tarragoní- busca allargar la temporada a 8 mesos. «Una contractació de fix-discontinu ajuda a donar estabilitat», afirma el president de la patronal hotelera de la Costa Daurada, Jaume Orteu.

En canvi, al Pirineu la falta de població activa és una situació que fa anys que s'arrossega. «Al Pirineu falta gent. És una problemàtica que hem tingut tota la vida», ha dit el president Federació d'Hostaleria de Lleida, Josep Castellarnau. Als problemes per fer atractiu un sector amb molta càrrega de treball i sous baixos, a les comarques pirinenques hi ha una dificultat afegida: trobar allotjament pels treballadors. «Molts establiments hem de buscar allotjament pels treballadors i cada vegada es fa més difícil perquè hi ha manca d'habitatge», ha dit Castellarnau.