Cultura
Presenten les Rutes de la Llibertat que van servir perquè molts exiliats del nazisme arribessin a Catalunya
Un cop al principat se'ls donava documentació falsa per tal d'esquivar el règim franquista i poder escapar
Presenten les Rutes de la Llibertat que van servir perquè molts exiliats del nazisme arribessin a Catalunya
Aquest dissabte s'ha presentat al Museu del Memorial de l'Exili (MUME) a la Jonquera (Alt Empordà), les Rutes de la Llibertat. Es tracta de zones controlades per independentistes que van ajudar a molts exiliats que fugien del nazisme, que estava envaint França a principi dels anys 40. Homes i dones que escapaven de l'exèrcit de Hitler a través dels Pirineus i, un cop arribaven a Catalunya, se'ls proporcionava documentació falsa per tal de poder fugir de nou cap als seus països i esquivar, de retruc, el règim franquista. Per fer-ho possible calien passadors, persones que es dedicaven a ajudar aquests refugiats a la ruta i també els falsificadors de documents.
Falguera explica que els independentistes que controlaven aquestes zones de pas van ajudar també a integrants del govern belga i francès, que estaven assetjats per l'exèrcit de Hitler que havia començat l'ocupació de França.
La primera d'aquestes rutes es va obrir el 1939 i connectava Banyuls (Catalunya Nord) fins a Llançà (Alt Empordà). El primer en completar el recorregut va ser en Gregori Font, un independentista que s'havia escapat dels camps de refugiats d'Agde, on havia anat a parar després de la retirada.
El seu fill, Alis Font, explica que el seu pare va ser un passador que va ajudar a persones, a soldats i polítics que fugien dels nazis. «Van col·laborar amb la resistència francesa, però també van ajudar la intel·ligència britànica per estudiar la possibilitat d'un desembarcament aliat a les costes catalanes», assenyala. Font recorda, però, que al final va ser descobert i detingut i va acabar empresonat.
Artistes que feien documentació falsa
A banda dels passadors, una altra figura important eren els qui fabricaven documentació falsa als qui arribaven a Catalunya i pretenien marxar cap a Lisboa –destinació més corrent- o d'altres llocs, sense ser descoberts pel règim franquista.
En Manel Viusà i la Gertrudis Galí van ser un matrimoni d'artistes que es va dedicar a aquesta tasca. La seva filla, la Joana Viusà, recorda que el seu pare era pintor i decorava els murs l'església del Sant Esperit de Terrassa. Era a la mateixa bastida que feia servir per pintar on amagava la documentació falsa que fabricava a l'estudi que tenia a casa seva.
Viusà recorda que van estar ajudant fins que la policia franquista va descobrir-los i van haver de marxar, primer a Canet de Rosselló i posteriorment a París. Allà va treballar per un marxant d'art i establint en un petit estudi a la capital francesa i que va esdevenir «el petit consulat català». «Allà van poder continuar ajudant als exiliats», remarca la filla.
Els búnquers de la Jonquera
A més de les rutes de la llibertat, al MUME també s'ha presentat una ruta que inclou alguns dels prop de quaranta búnquers construïts a la zona fronterera de la Jonquera entre 1943 i 1955. Els més antics ‒una quinzena‒ van ser declarats Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) l'any 2019.
A la comarca de l'Alt Empordà encara es conserven més de 2.000 búnquers. La zona concentra la major densitat d'obres defensives de tot el Pirineu, ja que la comarca era una de les zones més accessibles des de França. Se'n van construir més de 5.000, de diverses tipologies: observatoris, refugis, búnquers per a metralladora, fusell metrallador, canó antitanc, morters, etc.
Actualment ja es poden visitar dos dels búnquers, però la nova ruta que oferirà properament elMUMEdissenyarà un circuit circular, d'uns 6 km de recorregut, per poder visitar un total de sis construccions. La ruta començarà i acabarà alMUME, serà apta per a tots els públics i es podrà completar en una caminada d'una hora, aproximadament.