Troben un fàrmac que fa més eficaç la quimioteràpia i la immunoteràpia
El Vall d'Hebron i la URL descobreixen una molècula que inhibeix un factor de malignitat dels tumors
Un estudi espanyol mostra avanços en el tractament del càncer de pulmó precoç
Un estudi liderat pel Vall d'Hebron i la Universitat Ramon Llull (URL) ha descobert un nou fàrmac que podria millorar la resposta als tractaments contra el càncer. Es tracta de la molècula EB1, que bloqueja la proteïna MNK1, que és la que activa el factor eIF4E, un dels que permet que les cèl·lules tumorals sobrevisquin als tractaments. En inhibir la proteïna, la quimioteràpia o la immunoteràpia serien més eficaços i el pacient tampoc patiria tants efectes secundaris. Aquesta molècula es provarà per a càncer de mama i de pròstata, però s'espera que pugui ser útil per al tractament de qualsevol tipus de tumor.
Estudis previs liderats havien identificat la proteïna MNK1 com una possible diana terapèutica per al tractament del càncer. MNK1 és l'encarregada d'activar el factor eIF4E, que es considera de mal pronòstic de molts tipus de tumors per permetre que les cèl·lules tumorals sobrevisquin als tractaments i, per tant, es relaciona amb la resistència a teràpies convencionals. En aquest treball s'ha estudiat un fàrmac (conegut com a EB1) que bloqueja MNK1 i, per tant, també l'activació del factor eIF4E. «La inhibició d'aquesta via no té un efecte antitumoral per si mateixa, però si s'administra conjuntament amb quimioteràpia o immunoteràpia evitaríem que les cèl·lules tumorals sobrevisquessin i milloraríem els resultats obtinguts amb aquests tractaments», explica Stefan Hümmer, investigador del grup de Patologia Molecular Translacional del VHIR i del CIBERONC. Cal destacar, a més, que la via activada per MNK1 no té funcions imprescindibles per a les cèl·lules sanes, per tant, la seva eliminació no produiria altres efectes secundaris no desitjats.
No és la primera vegada que es proven fàrmacs contra aquesta via cel·lular. Tanmateix, el fàrmac EB1 presenta un mecanisme d'actuació innovador que disminuiria els efectes secundaris que produeixen altres tipus d'inhibidors de MNK1. Generalment, els inhibidors d'aquesta proteïna s'uneixen al mateix lloc que l'ATP, una molècula necessària per poder portar a terme la funció principal d'activació d'EIF4E. «Els inhibidors habituals impedeixen la funció principal de MNK1, però poden produir l'activació no desitjada de funcions secundàries. En canvi, en aquest estudi portat a terme en cèl·lules, hem comprovat que EB1 inactiva MNK1 completament i evita així que es causin efectes indesitjables», assegura José I. Borrell, coordinador del grup de Química Farmacéutica (GQF) de l'IQS School of Engineering (Universitat Ramon Llull).
Els investigadors del treball destaquen sobretot la baixa toxicitat del fàrmac, el qual no tindria efectes secundaris en les cèl·lules sanes. A més, el fet de sensibilitzar les cèl·lules tumorals front als tractaments estàndard permetria reduir la dosi de quimioteràpia i, per tant, disminuir també els efectes secundaris de la teràpia primària.
Amb l'objectiu d'arribar a la pràctica clínica, actualment s'està estudiant quines combinacions amb tractaments existents, tant de quimioteràpia com d'immunoteràpia, permeten majors beneficis per als pacients. En el cas de la immunoteràpia, EB1 podria evitar que les cèl·lules tumorals escapin del reconeixement del sistema immunitari, una de les causes per les quals aquestes estratègies de tractament poden no tenir bons resultats. «Estem començant a estudiar la seva eficàcia en càncer de mama i de pròstata, però pensem que és possible aplicar-lo per a qualsevol tipus de tumor perquè els mecanismes de resistència a la majoria dels tractaments són similars», conclou Santiago Ramon y Cajal, cap de Patologia Molecular Translacional del VHIR, d'Anatomia Patològica de l'Hospital Vall d'Hebron i del CIBERONC.