Un nou fàrmac, eficaç contra el tumor cerebral més comú i agressiu

Investigadors del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO) han demostrat l'eficàcia preclínica d'un nou fàrmac immunològic basat en un anticòs que és capaç d'aconseguir la regressió del glioblastoma, el tumor cerebral més freqüent i agressiu.

La recerca, liderada per l'oncòleg i codirector del Programa de Recerca preclínica i Traslacional del VHIO, Joan Seoane, ha aconseguit «resultats extraordinaris» en model preclínics d'aquesta mena de tumor, per la qual cosa el nou fàrmac podria suposar «una ruptura del paradigma actual en el tractament d'aquesta malaltia», ha remarcat aquest dimarts el VHIO.

La revista «Molecular Cancer Therapeutics» acaba de publicar els resultats de l'estudi preclínic d'aquest fàrmac, realitzat tant amb models «in vitro» com en models «in vivo», utilitzant mostres de pacients de glioblastoma.

«Aquest estudi és especialment important perquè s'ha aconseguit que una immunoteràpia funcioni en el tractament del glioblastoma. Si tenim en compte que és el tumor primari de cervell més comú i agressiu, i que hi ha una gran necessitat de desenvolupar nous tractaments contra aquesta malaltia, crec que els resultats d'aquest estudi preclínic, que ara es validaran en un assaig clínic amb pacients, són molt rellevants», ha subratllat Seoane.

Malgrat que la immunoteràpia ha suposat una revolució en l'abordatge del càncer en els últims anys, encara no té la mateixa eficàcia en tots els tumors i actualment només una fracció relativament petita dels tumors responen a aquests tractaments.

Per a aconseguir superar aquest repte, l'equip del VHIO ha desenvolupat anticossos biespecífics que ajuden a reclutar les cèl·lules immunes (cèl·lules T) perquè destrueixin les cèl·lules tumorals.

Els anticossos biespecífics s'uneixen, d'una banda, a les cèl·lules del tumor i, per un altre, a les cèl·lules T perquè aquestes últimes entrin en contacte amb el tumor i l'eliminin.

Per al desenvolupament d'aquests anticossos és necessari poder comptar amb dianes específiques de les cèl·lules tumorals que facin que aquests anticossos s'uneixin només a les cèl·lules tumorals i no provoquin que el sistema immunitari acabi atacant també les cèl·lules sanes.

La cerca d'aquestes dianes està limitant el desenvolupament d'aquestes estratègies en els tumors sòlids, ja que és difícil trobar dianes que s'expressin en la superfície de les cèl·lules tumorals i no estiguin compartides per cèl·lules sanes.

«En el cas concret del glioblastoma existeix una mutació del gen EGFR, la coneguda com a variant III, que és específica i concreta d'aquesta mena de tumor i que no està compartida per cap cèl·lula sana. Això la converteix en una diana ideal per al desenvolupament de teràpies dirigides, encara que només és present en un 25% dels glioblastomas», ha detallat Seoane.

Els bons resultats reeixits en la fase de validació preclínica d'aquest fàrmac han servit perquè es posi en marxa un assaig clínic fase I que ja està reclutant pacients.

La recerca ha estat finançada principalment per Loterias y Apuestas del Estado, a través de l'Associació Espanyola Contra el Càncer, així com la Fundació FERO i el Programa Integral d'Immunoteràpia i Immunologia del Càncer (CAIMI) de la Fundació BBVA en el VHIO.