Política
Puigdemont qüestiona una possible reforma del delicte de sedició
L'expresident assegura que continuarà confrontant l'Estat des de Bèlgica 5 anys després de marxar a l'exili
Puigdemont qüestiona una possible reforma del delicte de sedició
L'expresident i eurodiputat de Junts, Carles Puigdemont, ha qüestionat que una reforma del delicte de sedició al codi penal espanyol pugui ajudar a assolir la independència de Catalunya. «Puc entendre els beneficis que té per a l'Estat espanyol el fet que jo acceptés una resolució basada en la reforma del codi penal, però els beneficis per al procés d'independència no els veig per enlloc», subratlla en un escrit publicat aquest diumenge perquè es compleixen cinc anys des que va marxar a l'exili. Puigdemont assegura que mantindrà el pols a l'Estat: «M'he fet més resilient davant les adversitats i tinc moltes més raons per continuar confrontant-me a un Estat que no busca solucionar el conflicte sinó liquidar-nos com a nació».
Taula de diàleg
Puigdemont demana que es respecti la seva «estratègia» i «posició» sobre el'procés» i insisteix que no vol una «solució personal» perquè considera que no resoldria el conflicte polític. Tanmateix, a l'eurodiputat de Junts li consta que «en les converses entre el PSOE i ERC torna a sortir la necessitat de resoldre» la seva situació. «Si no els ho he demanat ni els ho he autoritzat, per quina raó hi insisteixen? Què busquen?», es pregunta.
Per a Puigdemont, acceptar una «solució personal» a la causa que té oberta per sedició i malversació per l'organització del referèndum de l'1-O seria «una renúncia política».
Posició inamovible
«Aquest lustre he procurat mantenir la meva acció política en el mateix marc. (...) Poden canviar tàctiques i algunes estratègies determinades a causa de les circumstàncies, però el sentit de l'estratègia general és el mateix, i no hi ha cap motiu per canviar-lo», opina.
Puigdemont explica que va marxar de Catalunya perquè «continuar el camí decidir pel poble» es podia fer «en millors condicions» des de fora. Així, defensa que obria «una etapa nova» per ampliar «el coneixement internacional de la crisi catalana i «l'arbitri» dels tribunals espanyols. «I així reforçar la posició que mantenia una societat civil mobilitzada i unida per, d'aquesta manera, refer-nos del cop del 155 i proposar una continuació del procés entorn dels mateixos eixos que l'havien fet possible: unitat política, mobilització ciutadana,no violència, democràcia», afegeix al text.