Economia
Tres de cada deu treballadores de la llar treballen sense estar donades d'alta a Catalunya
En els últims deu anys, la proporció s'ha reduït en un 20% pel canvi normatiu que obligava tot el personal a cotitzar
Les treballadores de la llar sense papers, desprotegides i exposades per la pandèmia de coronavirus: «Som invisibles»
Tres de cada deu treballadores de la llar treballen sense estar donades d'alta a Catalunya, encara que la normativa estipula des del 2012 l'obligatorietat de cotitzar per tot el personal del sector, amb independència de les hores treballades. En total, es calcula que hi ha unes 24.000 persones treballant de manera informal al sector. La proporció d'empleades en situació d'informalitat superava llavors el 50% i, per tant, s'ha reduït un 20% en deu anys. Aquestes dades s'extreuen de l'informe 'Situació del treball de la llar i les cures a Catalunya' de l'Observatori del Treball i del Model Productiu que recull que el treball domèstic suposa el 0,7% del valor afegit brut català i ocupa unes 80.000 persones en el segon trimestre a Catalunya.
Pes més elevat que la mitjana europea
El sector de la cura de la llar representa un 2,3% del total de l'ocupació catalana; pes elevat en comparació amb la mitjana dels països de la UE-27 (0,9%).
I és que Catalunya concentra el 4,5% del total del treball domèstic de la UE-27; valor especialment elevat si es té en compte que en el total de l'ocupació europea representa l'1,7%. En el cas del conjunt d'Espanya la xifra encara és més elevada, amb el 30,2% del treball domèstic a la UE27 enfront el 10,1% del total d'empleats.
Alguns dels factors que expliquen aquest pes més elevat és l'elevada proporció de persones majors de 85 anys i l'alta taxa de participació laboral femenina, que tradicionalment són les que han assumit la cura de la llar.
D'altra banda, en molts països s'observa un elevat pes dels treballadors de serveis socials i una baixa proporció del treball domèstic. Per exemple, a França amb un pes de l'ocupació en serveis socials del 7%, el sector domèstic suposa un 0,9% de l'ocupació. En canvi a Catalunya, el pes dels serveis socials és del 3,3% i el treball de la llar del 2,3%.
Les cotitzacions van a la baixa
La crisi de la covid va tenir un impacte més negatiu en el sector que en el conjunt de l'ocupació, tot i que en 2022 està recuperant els nivells d'ocupació previs a la pandèmia. Tanmateix, posant el focus en les altes a la Seguretat Social, hi ha descensos continuats des de 2016 i registra a meitat de 2022 la xifra més baixa des de 2012.
Dones i estrangeres
Les feines relacionades amb la llar, ja sigui en serveis de cuina, neteja o cura d'infants o persones dependents recauen de manera aclaparadora en les dones. Així, de les més de 56.000 persones treballadores afiliades en el sistema especial de la llar a mitjans de 2022 i que, per tant, tenen una relació laboral formal, el 93,9% són dones.
D'altra banda, la meitat de les persones que treballen al sector són estrangera, una proporció molt més alta que la del conjunt de l'ocupació, que és del 16% de l'afiliació. La gran majoria de treballadores són procedents d'Amèrica del Sud, encapçalades per les d'Hondures.
Sou de 850 euros
Tradicionalment, la precarietat laboral de les feines de la llar han provocat que se situïn al graó més baix de la cadena salarial. Durant el 2021, el sou brut mensual del treball de llar s'estima en 858,09 euros l'any 2021, un 58,9% inferior al del total de l'economia.