La inflació incrementa un 15% la recaptació de l'Estat, però la Generalitat no ho notarà fins al 2024

Malgrat el bon comportament dels ingressos que recull l'Estat via tributs, les administracions locals i autonòmiques trigaran força temps a veure aquests recursos als seus pressupostos. Així ho apunten diversos experts consultats per l'ACN, que reconeixen que el sistema actual de finançament premia la tasca recaptadora de l'Estat, que tindrà un major marge de despesa en un moment clau marcat per la crisi de preus i amb diverses cites electorals a la vista.

Les bestretes i la titularitat de l'IVA

Segons explica Albert Carreras, economista i catedràtic d'Història i Institucions Econòmiques de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), l'increment de la recaptació dels grans beneficia «directament»a l'administració recaptadora, en aquest cas el Ministeri d'Hisenda. En canvi, les administracions «cotitulars»dels impostos no reben d'inici aquesta pujada que suposa un increment d'ingressos «espectacular». Això es deu, detalla, al sistema de «bestretes»pel qual l'Estat dosifica els recursos transferits a les diferents administracions locals.

«La Generalitat té transferit i és titular del 50% de l'IRPF i de l'IVA, però qui recepta és l'Estat i li va fent avançaments de la liquidació que li farà al cap de dos anys. (...) Això fa que els ingressos de les comunitats siguin més estables, però a canvi no poden gaudir dels increments», resumeix el també membre del Col·legi d'Economistes. Segons Carreras, les bestretes actuals, amb data del 30 de setembre de 2022, mostraven un augment de les transferències de l'Estat a Catalunya del 6,8%, gairebé la meitat de l'augment de la recaptació real.

Tal com reconeix l'economista, la forta inflació d'aquest 2022 ha sigut «insospitadament beneficiosa» per l'Estat, ja que li ha permès augmentar els ingressos i la despesa. «En la proximitat d'un horitzó electoral això sempre li importa a una administració pública. També li ha permès fins i tot reduir l'impacte de la inflació selectivament a través de les subvencions que ha fet a l'electricitat, el gas i la benzina. I tot això reduint el dèficit», assevera. Amb aquest escenari, Carreras descarta completament un increment dels tipus de l'IVA o l'IRPF.

Malgrat aquest escenari, no totes les veus són tan optimistes. Gaietà Garcia, economista i professor de l'escola de negocis EAE, reconeix que és difícil que aquest augment de la recaptació es prolongui en el temps. «L'increment de la inflació bufa tot el preu del producte, i, per tant, la part que li correspon d'IVA, però només si es ven la mateixa quantitat de béns», alerta. A parer seu, l'encariment general de la vida i la pujada dels tipus d'interès que encareix les hipoteques pot fer que no es prolongui gaire temps més aquest augment dels ingressos. Segons ell, aquesta és la «gran incògnita»del panorama actual.

Segons Garcia, aquest moment de creixement molt marcat dels ingressos tributaris també es deu en gran manera a la «bossa d'estalvi»acumulat durant la pandèmia als comptes de les empreses i les famílies. Això ha fet que molts consumidors hagin continuat gastant generosament tot i la pujada general de preus dels darrers temps.

Recursos rècord que arribaran el 2024

Des del Ministeri d'Hisenda confirmen que les transferències a les comunitats autònomes es tanquen a dos anys vista, quan es fa la «liquidació»entre la previsió feta per l'Estat i les xifres reals. Tanmateix, destaquen que com la previsió d'ingressos d'enguany ja és de «récord»administracions com la Generalitat ja estan rebent la dada més gran de finançament de la seva història. Amb tot, neguen que l'increment de la recaptació es degui principalment a l'efecte de la inflació. Així, atribueixen la pujada sobtada dels ingressos a altres fenòmens més relacionats amb el bon comportament de l'economia, com l'augment de l'ocupació o l'aflorament d'economia submergida.

Des del Departament d'Economia de la Generalitat confirmen que l'eventual increment de la recaptació de l'IVA que es registri aquest any no es pagarà finalment fins al 2024. En aquest sentit, recorden que la «liquidació»d'aquests ingressos es fa a dos anys vista, de manera que es comunicarà aquest estiu i es rebrà a mitjans de 2024. Amb tot, fonts de la conselleria que encapçala Natàlia Mas destaquen que el que se sabrà aquest estiu és una «previsió»i que l'import definitiu no se sap fins al moment en què es rep. Tanmateix, apunten que els «decalatges»entre previsió i transferència final es produeixen «cada any», independentment de si hi ha inflació o no. Des del Govern atribueixen aquesta falta de precisió a les mancances pròpies del sistema de finançament autonòmic que des de Catalunya fa anys que es demana actualitzar.