Cultura
Mor el filòsof, escriptor i polític Xavier Rubert de Ventós als 83 anys
Va ser autor d'una extensa producció d'assaig on reflexionava sobre l'estètica, la política, l'art o la filosofia
Mor el filòsof, escriptor i polític Xavier Rubert de Ventós als 83 anys
El filòsof, escriptor i polític Xavier Rubert de Ventós ha mort aquest dissabte als 83 anys. Autor d'assaigs filosòfics, el seu treball ha estat reconegut premis com el Ciutat de Barcelona (1963), el Lletra d'Or (1968) i l'Anagrama d'assaig (1973). El seu pensament també es va filtrar a través de la docència, que va impartir com a professor de filosofia en diverses universitats catalanes i dels EUA. Va fundar el Col·legi de Filosofia i va crear la càtedra Barcelona-Nova York de llengua i cultura catalanes. El 1999 va rebre la Creu de Sant Jordi en reconeixement a la trajectòria cultural. Implicat políticament, va ser diputat al Congrés pel PSC i al Parlament Europeu els anys vuitanta i, posteriorment, va signar un manifest a favor de CDC.
Va ser membre fundador del Col·legi de Filosofia i director de la càtedra Barcelona – Nova York, professor a diverses universitats americanes i catedràtic d'Estètica i Composició a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. També va exercir com a professor de filosofia a la Universitat de Barcelona, a la Universitat Autònoma de Barcelona i a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (Universitat Politècnica de Catalunya), d'on va ser catedràtic d'Estètica i Composició a partir del 1973.
Vinculat al PSC i, posteriorment, a CDC
Rubert de Ventós va participar activament en política com a diputat al Congrés pel PSC entre 1982 i 1986 i al Parlament Europeu entre 1985 i 1994. Des de 1975 va formar part de la Comissió de la Dignitat i el 2012 va signar un manifest a favor de CDC. El 1999 va rebre la Creu de Sant Jordi en reconeixement a la trajectòria cultural.
Una prolífica producció assagística
Rubert de Ventós va ser autor d'una extensa producció d'assaig filosòfic on va reflexionar al voltant de l'estètica, la política, l'art o la pròpia filosofia i, així, l'any 1963 publicava 'El arte ensimismado', obra que li va valer el Premi Ciutat de Barcelona del mateix any i on l'autor va mostrar-hi la seva concepció de l'art modern.
La seva visió de l'art com a “art implicat” contraposat al concepte d'art tradicional va quedar plasmada a 'Teoria de la sensibilitat' (1968), obra destaca en la trajectòria de l'autor i cabdal en l'assaig català, per la qual va rebre el Premi Lletra d'Or de 1968 i que és tornava a editar el 2007. 'La estética y sus herejías' (1974) va rebre el Premi Anagrama d'assaig, l'any 1973 i a 'De la modernidad. Ensayos de filosofía crítica' (1980), reeditada posteriorment amb el títol 'Crítica de la Modernidad' (1998), oferia les claus del seu pensament filosòfic.
Entre els treballs de la seva producció també hi ha escrits més literaris com 'Ofici de Setmana Santa' (1978), d'ètica i filosofia política 'Moral y nueva cultura' (1971) i 'Ética sin atributos' (1996), d'estil més didàctic 'Per què filosofia' (1983) o 'Filosofia d'estar per casa' (2004) i obres relacionades amb els temes nacionals i identitaris 'Europa y otros ensayos '(1986), 'El laberinto de la hispanidad' (Premi Espejo de España, 1987), 'Nacionalismos' (1994), 'Catalunya: de la identitat a la independència' (1999) o bé 'El cortesà i el seu fantasma' (1991), Premi Josep Pla l'any 1991. La seva obra ha estat traduïda a l'italià, l'anglès i l'alemany.