Inauguren el memorial per «dignificar i fer justícia» a les víctimes del camp de concentració de la Seu Vella de Lleida

La Seu Vella de Lleida va inaugurar dissabte un monument escultòric per recordar a les víctimes del camp de concentració que va estar en funcionament a la catedral entre els anys 1938 i 1940. 'Sequera' és el nom de l'obra dissenyada per dues alumnes de belles arts del municipi i que ha estat descoberta en un dels murs d'accés al conjunt monumental, passada la Porta del Lleó. L'acte va aplegar autoritats municipals, veïns i part dels familiars dels 7.000 republicans que s'estima que van ser-hi internats com a presoners. La portaveu de la Plataforma Memorial Seu Vella, Magda Ballester, va destacar que «s'ha recuperat una part de la memòria col·lectiva» i això significa que «es continua avançant cap al futur».

Ballester va remarcar que la jornada d'aquest dissabte «és important» per donar a conèixer l'existència «d'aquestes barbaritats» i evitar que es tornin a produir. La portaveu de la plataforma Memorial Seu Vella, que agrupa diferents entitats del municipi vinculades a la memòria democràtica, va assegurar també que se senten «molt feliços» i que tot plegat els «estimula encara més» per continuar amb el seu treball de recuperació de la memòria històrica de tots els espais que van servir per «represaliar» persones a Lleida. En concret, des de la Paeria es té constància de l'existència de dos camps de concentració més a la ciutat, que s'haurien ubicat al seminari nou i vell.

En aquest sentit, l'alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, va dir que és «un gran dia» amb la inauguració d'aquest memorial que «garanteix el record i el respecte» de les persones que van perdre «la salut, la vida i la llibertat» al camp de concentració que el franquisme va establir a la catedral lleidatana. «Hem de recuperar els noms i els fets, no és una qüestió de revenja, és una qüestió de dignitat, de justícia i de respecte per a les víctimes» va explicar Pueyo. Durant molts anys, «aquesta memòria democràtica ha estat silenciada» i des de la Paeria «es continuarà treballant» per recuperar-la i «reconèixer» els que van perdre la vida «per Catalunya i la república», va concloure.