Més de 1.000 guàrdies civils han marxat de Catalunya pel procés, segons Jucil

L'associació policial Jucil ha afirmat que des de l'inici del procés més d'un miler de guàrdies civils han marxat de Catalunya. En una roda de premsa al Col·legi de Periodistes l'organització ha retret al ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, que no hagi complert el seu compromís de reconèixer aquest territori com a «zona d'especial singularitat» per la situació «hostil» que viuen els agents desplegats en aquest territori i les seves famílies.

Ha denunciat que els fills dels policies segueixen patint «assetjament escolar» i ha lamentat que «el Govern es negui a complir amb la sentència del 25% de castellà». Així, ha acusat el ministre de ser còmplice del «desmantellament encobert» del cos a Catalunya i n'ha demanat la dimissió.

Ernesto Vilariño, secretari general de Jucil, ha lamentat que una part de la societat catalana estigui «radicalitzada» i vulgui que la Guàrdia Civil «marxi de Catalunya». Ha assegurat que la situació de «crispació» que va iniciar-se amb el procés independentista encara continua en alguns punts del territori, especialment a zones de Girona i Lleida.

«Els fills dels guàrdies civils han estat maltractats i assetjats a les escoles pel simple fet de ser fills de qui són», ha recordat Vilariño, que ha insistit en què els agents no volen venir a treballar a Catalunya a causa del «clima hostil» que hi ha. «Som servidors públics al servei de la societat i tant la Generalitat com el govern de l'Estat ens estan privant de fer les nostres funcions», ha apuntat.

Més d'un miler de baixes des del procés

En aquest mateix sentit s'ha expressat la secretaria de l'organització, Mila Cívico, que ha apuntat que des de l'inici de del procés «han marxat prop d'un miler de policies» de Catalunya - actualment en aquest territori el cos en té prop de 3.100-. Cívico ha explicat que aquestes baixes no s'han pogut cobrir perquè «Catalunya no és atractiva pels policies».

Ha detallat que «la imposició del català» per sobre del castellà és un dels principals esculls als quals els agents i les seves famílies han de fer front. «Els Guàrdies Civils i els seus fills tenen prohibit estudiar en la seva llengua materna», ha recordat la representant sindical que ha retret al Govern que hagi dit en reiterades ocasions que «no té pensament de fer complir la sentència del 25% d'assignatures en castellà a les escoles».

Així, ha dit que en no existir un al·licient per fer atractiu el destí, el cos es troba davant una manca de personal preocupant. «El catàleg podria ser reomplert si hi hagués incentius», ha afirmat Cívico que ha manifestat que existeix el risc que el cos acabi desapareixent a Catalunya.

Dimissió de Marlaska

Per la seva banda, Ernesto Vilariño, secretari general de Jucil, ha recordat que el gener de 2022 el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, va mantenir una reunió amb els representants de l'associació sindical i va comprometre's a agilitar el procediment per declarar aquest territori com zona d'especial singularitat, el que suposaria equiparar el sou dels membres del cos amb la resta de policies autonòmiques, un plus retributiu i també més vacances, entre d'altres millores.

«A dia d'avui no en sabem res perquè el ministre és com un boxejador noquejat», ha apuntat Vilariño que ha considerat que «es manté en peu a dures penes» i «no sap què passa en el seu ministeri». Per tot plegat ha exigit la seva dimissió.

Desmantellament encobert

Els responsables sindicals han assegurat que Grande-Marlaska és còmplice del «desmantellament encobert» i «l'aniquilació» del cos de la Guàrdia Civil a Catalunya. Han recordat que el passat 1 d'abril es va «desarticular el grup d'explosius de Lleida i la unitat de muntanya de Puigcerdà». També ha criticat que la Guàrdia Civil estigui «exclosa» del 112.

Així mateix, han considerat que el cos està patint una «usurpació» de competències en alguns àmbits com ara el de la vigilància de les aigües territorials.