Catalunya serà clau per decidir qui ocupa la Moncloa: Sánchez o Feijóo

El president espanyol i líder del PSOE, Pedro Sánchez, va decidir avançar les eleccions davant l'auge de la dreta i l'extrema dreta a les municipals i autonòmiques del 28-M. Un moviment que li permet presentar el 23-J com un plebiscit entre dos blocs: l'actual govern d'esquerres entre PSOE-Sumar o un pacte entre PP i una extrema dreta en creixement. Un plantejament propici per les crides al vot útil com a espantall. Els partits independentistes arriben a la cita electoral sense unitat estratègica i no hi ha acord sobre les condicions a una eventual investidura de Pedro Sánchez. Amb tot, el resultat a Catalunya i els pactes postelectorals seran claus per entregar la Moncloa a Sánchez o Feijóo.

El duel Sánchez-Feijóo

Hi ha un consens majoritari sobre que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va perdre el cara a cara contra Alberto Núñez Feijóo. El líder dels populars es va mostrar disposat a comprometre's a respectar que governi la llista més votada i va oferir un pacte per escrit a Sánchez en directe, però el candidat dels socialistes ha evitat el tema sent conscient que pot sumar una majoria alternativa encara que Feijóo guanyi les eleccions. Per la seva banda, el candidat dels populars centra part de la seva campanya en desmarcar-se de l'extrema dreta i confia que el PSOE evitarà que el PP hagi de pactar amb Vox.

En l'última setmana de campanya, la relliscada de Feijóo sobre la revalorització de les pensions podria haver donat un baló d'oxigen a Sánchez. El PSOE centra els dards dels darrers dies en assenyalar el candidat dels populars com a mentider. Un discurs al què també s'ha sumat la candidatura de Sumar de Yolanda Díaz.

D'altra banda, una altra de les incògnites és quin partit es quedarà la tercera plaça: Sumar o Vox. En les últimes eleccions generals, el partit de Santiago Abascal, amb 52 diputats, va superar de llarg els 35 del llavors candidat de Podem, Pablo Iglesias.

Vot útil davant l'espantall de la por

Els últims dies de la campanya electoral els candidats s'han centrat en apel·lar al vot útil per convèncer votants. Són unes eleccions que des dels partits espanyols s'han presentat com un plebiscit entre dos blocs: socialistes i Sumar alerten del risc que governi la dreta i l'extrema dreta; mentre que populars i Vox criden a derrocar el 'Sanchisme' i carreguen contra el govern d'esquerres pels acords amb ERC i Bildu.

Una dicotomia que pot afectar, especialment, els votants d'ERC. Els republicans però reivindiquen que els avenços socials i en l'àmbit de la «repressió» del govern de Pedro Sánchez han estat possibles gràcies a la «pressió» dels seus vots.

Per la seva banda, Feijóo demana un vot per enfortir el seu partit per tal que no necessiti Vox per governar. Fins i tot, els populars creuen que el fet que s'apunti tant contra Vox els pot beneficiar electoralment. L'objectiu de la formació és arribar a 160 diputats, gairebé a tocar dels 176 que marca la majoria absoluta.

Per la seva banda, Sánchez ha avalat les aliances que li han permès ser president i això ha estat motiu de dards per part del PP i Vox, especialment pels acords amb Bildu.

Els últims dies de campanya han estat marcats per intentar pescar en els indecisos. Les enquestes apunten que la majoria de persones que no han decidit quin partit votaran són d'esquerres. Una altra incògnita a resoldre és com pot afectar a la participació que les eleccions siguin en ple juliol després que el vot per correu s'hagi disparat. El que es dona per fet és que, l'endemà del 23-J, tocarà pactar perquè ni PSOE ni PP aconseguiran la majoria absoluta.

Catalunya, clau per arribar a la Moncloa

Les enquestes donen per fet una victòria del PSC a Catalunya però s'haurà de veure si la diferència de vots entre socialistes i PP és suficient per donar la victòria a Sánchez al conjunt de l'estat espanyol. Ara, a Catalunya hi ha una distància de 10 diputats entre els dos partits i els socialistes catalans calculen que aquesta distància hauria d'arribar a 15 per facilitar que Sánchez es mantingui a la Moncloa. Un escenari que no sembla gens fàcil pel fort creixement que les enquestes preveuen per al PP a Catalunya. Els socialistes han celebrat l'acte central de campanya a Barcelona.

El PP també és conscient de la importància del resultat a Catalunya. Alberto Núñez Feijóo va obrir campanya a Catalunya, concretament a Castelldefels, i després ha tornat a Barcelona per celebrar un acte. Els populars aspiren a multiplicar els dos regidors que van treure a Catalunya a les últimes eleccions del 2019.

A fora de Catalunya, els socialistes calculen que hi ha una vintena de províncies on balla un escó per pocs vots entre PSOE i PP, per tant, hi ha una vintena d'escons en joc. No estava previst però, per aquest motiu, la campanya de Sánchez ha fet parada a Osca i Sant Sebastià.

Pugna entre ERC i Junts

Una de les incògnites del 23-J és com es resol la pugna entre ERC i Junts davant l'empat que auguren la majoria d'enquestes. Fa quatre anys, els republicans van guanyar les eleccions generals a Catalunya amb 13 escons, superant de llarg els 8 de Junts. Però les enquestes apunten a un frec a frec després que en les eleccions municipals del 28-M, el partit de Laura Borràs i Jordi Turull superés els republicans per més de 32.000 vots en el conjunt de Catalunya.

Una nova patacada d'ERC a les urnes també podria obrir el debat sobre un eventual avançament de les eleccions catalanes. Els republicans governen en solitari amb 33 diputats i busquen suports parlamentaris, entre altres qüestions, per tirar endavant els pressupostos de la Generalitat del 2024.

Caldrà veure també si els partits independentistes catalans (ERC, Junts i CUP) mobilitzen el seu electorat en un context de falta d'unitat estratègica. Així doncs, tenen un ull posat en el pes que pot tenir l'abstenció en el seu electorat després del resultat de les municipals del 28-M.

Les tres formacions no han teixit un acord programàtic pel que fa a Catalunya. Junts i la CUP han centrat part del seu discurs en criticar l'estratègia dels republicans al Congrés i la taula de diàleg. Davant d'aquesta situació, ERC els demanen que no s'equivoquin d'adversaris.

Tampoc han pactat les condicions per investir el president espanyol que surti de les eleccions. Tant Junts com la CUP ho condicionen a un referèndum, concretament Míriam Nogueras demana que l'Estat transfereixi les competències per convocar-lo mentre que els anticapitalistes condicionen la investidura a fixar data i pregunta per al referèndum.

En canvi, els republicans creuen que el preu no s'ha de centrar només en un referèndum d'independència. I aposten per demanar que continuï la negociació entre governs, el traspàs de Rodalies i posar fi al dèficit fiscal. Les condicions per a la investidura de Sánchez han reobert ferides entre ERC i Junts en el tram final de la campanya amb acusacions creuades.

En cas que després del 23-J es constitueixi un govern PP-Vox, pot suposar un canvi de paradigma per a l'independentisme i que sigui més fàcil refer la unitat després d'anys sense estratègia conjunta.