Recerca
Detecten cèl·lules del fetus al nas de la mare, que podrien protegir davant la depressió
L'Hospital del Mar comprova que les dones amb la malaltia tenen un nivell molt més baix de cèl·lules procedents del nadó
Hospital del Mar.
Un equip de l'Hospital del Mar Research Institute ha detectat per primera vegada cèl·lules de fetus al neuroepiteli olfactiu de la mare, que podrien protegir les dones davant la depressió. Segons un estudi publicat a la revista Mollecular and Cellular Biochemistry, les mares que pateixen depressió tenen uns nivells molt més baixos de cèl·lules procedents del nadó en aquesta àrea situada a la part superior de la fossa nasal. La descoberta encara no es pot aplicar a la pràctica clínica, però si es confirma, podria ser un «bon biomarcador del trastorn depressiu», destaca el doctor Víctor Pérez, cap del Servei de Psiquiatria. La depressió afecta més del 5% de la població de l'Estat i s'accentua en les dones, sobretot després del part.
En aquest estudi, elaborat per investigadors de l'Hospital del Mar Research Institute, del CIBER de Salut Mental (CIBERSAM) i del CIBER de Fisiopatologia de l'Obesitat i la Nutrició (CIBEROBN), s'han comparat els nivells de cèl·lules procedents del nadó en set dones. D'aquestes, quatre patien un trastorn depressiu i tres no. Els resultats han demostrat que les afectades per la malaltia tenien nivells molt més baixos de cèl·lules del nadó a l'epiteli olfactiu o directament no en presentaven.
Durant l'embaràs i el part, es produeix un intercanvi d'ADN entre el fetus i la mare, en el qual els dos cossos reben cèl·lules. És el que s'anomena microquimerisme maternofetal. Algunes de les funcions d'aquest intercanvi són evitar el rebuig del fetus, reforçar els vincles entre mare i fill o garantir que el nadó rebi els nutrients i elements necessaris per créixer.
Fins al moment hi havia proves de la presència de cèl·lules del fill en diversos òrgans de la mare, però no se n'havien localitzat al neuroepiteli olfactiu, una àrea molt sensible i representativa del cervell, on hi ha altres tipus de cèl·lules, com les neurones. Per això, els investigadors consideren que aquesta troballa pot ser significativa per estudiar la depressió i altres trastorns neuropsiquiàtrics, ja que pot «reflectir millor» el que passa al cervell i al sistema nerviós, segons assevera la doctora Pilar Álvarez, investigadora de l'estudi, en declaracions recollides per l'institut de recerca.
Aquest intercanvi genètic pot persistir al cos de les dones durant molts anys i s'ha demostrat que pot ser tant afavoridor com protector de diverses malalties. Per primera vegada, però, s'ha començat a estudiar en depressió. «Això ha estat possible gràcies a la nostra experiència prèvia a la identificació de cèl·lules procedents del fetus a altres òrgans», expressa la doctora Beatriz Bellosillo, responsable del Laboratori de Biologia Molecular del Servei d'Anatomia Patològica.
Les mostres pertanyen a ADN fetal masculí
De moment, l'estudi només ha recopilat mostres de dones que havien tingut fills del sexe masculí, ja que és més fàcil distingir les cèl·lules del fill de la mare per la diferència genètica entre ells. De totes maneres, es continuaran els treballs per ampliar la mostra i també es posarà el focus en les dones amb depressió postpart. «El repte ara serà treballar per identificar en les mostres que formaran part dels nous estudis tant cèl·lules d'ADN fetal masculí com femení», explica la doctora Bellosillo.