Identifiquen factors mèdics i socioeconòmics associats al risc de patir i recuperar-se de covid persistent

Un estudi ha identificat factors mèdics i socioeconòmics que s'associen al risc de desenvolupar i recuperar-se de la covid persistent. Concretament, després de seguir 548 persones amb covid, s'ha pogut identificat que els homes amb estudis superiors tenen menys probabilitats de desenvolupar la malaltia i que, per contra, les dones, les persones amb antecedents de malalties autoimmunitàries, o bé les que presenten fatiga, taquicàrdia, ofec o alteracions neurocognitives durant la covid-19 aguda tenen més risc de desenvolupar-la. L'estudi també subratlla que només el 7,6% de les persones seguides es van recuperar durant els dos primers anys i que la majoria d'aquestes pertanyien al grup menys simptomàtic.

L'estudi, que s'ha publicat a l'edició europea de la revista «The Lancet Regional Health», l'ha realitzat la Unitat de covid persistent de l'Hospital Germans Trias, la Fundació Lluita contra les infeccions i l'Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa -centre impulsat conjuntament per la Fundació «la Caixa'» i el Departament de Salut de la Generalitat-.

Els seus responsables recorden que entre un 5% i un 10% de les persones que passen la covid-19 continuen amb una àmplia varietat de símptomes mesos després de la infecció i que és «essencial»definir i entendre aquesta síndrome i les seves implicacions per «identificar les estratègies de prevenció, diagnòstic i tractament que ajudin a les persones afectades». És amb aquest objectiu que es va decidir fer un seguiment exhaustiu i prolongat de 548 pacients amb covid. D'aquests, 207 es van recuperar totalment i 341 van desenvolupar covid persistent.

«Aquesta és una malaltia encara poc compresa, però és real i causa un gran impacte en el conjunt de pacients i la societat. Cal combinar una atenció clínica empàtica i de màxima qualitat humana, amb una recerca rigorosa que ens permeti trobar millors eines diagnòstiques i tractaments efectius. És imprescindible treballar en xarxa, escoltant i fent participar activament a les persones afectades», assenyala Lourdes Mateu, coordinadora de la Unitat covid persistent de l'Hospital Germans Trias.

Les dones i les persones amb comorbiditats, les més afectades per la covid persistent

Gràcies a l'anàlisi estadística d'aquests dos grups de persones, s'ha pogut identificar, per un costat, que els homes amb estudis superiors tenen menys probabilitats de desenvolupar covid persistent. Per altra banda, s'ha detectat que les dones, les persones amb antecedents de malalties autoimmunitàries, o bé les que presenten fatiga, taquicàrdia, ofec o alteracions neurocognitives i neurosensitives durant la COVID-19 aguda tenen més risc de desenvoluparla i una menor probabilitat de guarir-se'n amb el temps.

En aquesta línia, un estudi independent realitzat als Estats Units i publicat recentment a la revista «Nature Medicine»ha observat, en una cohort de més de sis milions de persones, que la covid persistent pot arribar a provocar un major nivell de discapacitat que les malalties cardíaques o el càncer.

Una recuperació inusual

L'estudi també subratlla que, de totes les persones de l'estudi amb covid persistent, només un 7,6% s'han recuperat durant els 2 primers anys de patir la síndrome. De les 26 persones que s'han recuperat, la majoria (24) pertanyien al grup menys simptomàtic. Els factors que s'han pogut associar a una major probabilitat de recuperar-se són el sexe masculí, les persones que havien requerit admissió a la UCI degut a la covid-19 o que tenien comorbiditats cardiovasculars, la falta de gana i les alteracions del gust i l'olfacte. El dolor muscular, la disminució de l'atenció, la dispnea o la taquicàrdia són símptomes que s'associen a una menor probabilitat de recuperació.

«Les baixes taxes de curació de la covid persistent indiquen que mentre la transmissió del SARS-CoV-2 continuï se seguiran acumulant els casos de covid persistent. Els sistemes de salut europeus, també el nostre, han d'encarar aquest problema i estar preparats per absorbir i gestionar la demanda existent d'una malaltia que és ben real i que segueix en augment», afegeix Roger Paredes, cap del Servei de Malalties Infeccioses de l'Hospital Germans Trias i investigador principal d'IrsiCaixa.