Medi Ambient
Aquest estiu s'han cremat 668 hectàrees a Catalunya, en un dels pitjors anys climàtics
Acció Climàtica valora «satisfactòriament» la poca superfície cremada i ressalta l'eficàcia de les mesures de prevenció
Els Bombers extingeixen l'incendi de Portbou
La campanya d'incendis forestals s'ha tancat amb 668 hectàrees cremades, fet que el Departament d'Acció Climàtica valora «satisfactòriament» davant la situació adversa que hi havia a principis d'estiu. «Sempre és una desgràcia la crema de qualsevol part del país, però únicament han cremat 668 hectàrees en un dels pitjors anys climàtics», ha ressaltat aquest dijous la directora general d'Ecosistemes Forestals, Anna Sanitjes, en un petit balanç de la campanya fet des de l'Alt Penedès. Coincidint amb una acció per abastir l'aigua les basses que s'utilitzen en cas d'incendi, Sanitjes ha recalcat que el gruix de la superfície calcinada aquest estiu va ser a Portbou, amb més de 500 hectàrees, i ha celebrat l'eficàcia de les mesures preventives.
Sanitjes ha subratllat que la campanya començava «amb un escenari molt difícil mai abans viscut», arran de la sequera acumulada dels dos estius anteriors. En aquest sentit, ha recordat que la situació a la primavera era «molt més complexa» que altres anys, si bé al maig i al juny es va reduir el perill «a curt termini» a la Catalunya Central. «De cara a l'agost, els episodis van tornar a ser molt complexes», ha afegit.
Com a conclusió de l'evolució dels diferents mesos, Sanitjes ha apuntat que el perill d'incendi, de forma global, ha acabat sent «lleugerament inferior» als altres anys però ha avisat que ha estat «més generalitzat» a totes les comarques. En aquest sentit, ha advertit que els dies anuals de perill extrem han passat de ser una vintena fa quaranta anys a ser-ne prop de mig centenar actualment.
Tot i créixer aquest risc, Sanitjes ha ressaltat la poca superfície cremada aquest estiu. Les 668 hectàrees cremades entre el juny i setembre són substancialment inferiors a les 5.250 que es van calcinar l'any passat o les 2.282 de fa dos estius.
Sanitjes ho ha atribuït especialment al sistema de prevenció i extinció. Ha posat com a exemple la sega de camps que va impedir que el foc de Colera arribés a les cases. «Hem de seguir transformant el paisatge amb nous camps i l'obertura de camins per a què l'any que ve el foc no ens agafi desprevinguts», ha insistit, tot posant en valor el nivell d'especialització dels bombers i les primeres actuacions fetes per les ADF i els GEPIF.