Els orígens dels panellets, el dolç estrella de la Castanyada i Tots Sants

La majoria de festivitats i dates assenyalades en el calendari van acompanyades d'un plat, recepta o elaboració característica que hi està relacionat sigui per motius simbòlics o perquè està fet amb alguns dels productes de la temporada en qüestió. I Tots Sants no és l'excepció. Celebració de la tardor per excel·lència, pensar en ella és sinònim de panellets, castanyes i moniatos. Ara bé, quina és la història que s'amaga darrere de la tradició gastronòmica de la Castanyada i de Tots Sants? Ho descobrim.

Com en moltes tradicions ancestrals, poc se'n sap de l'origen primitiu dels panellets. El fet de ser una elaboració on l'ametlla és la protagonista fa que siguin molts els experts que pensin que el seu origen es troba en la pastisseria àrab i en l'herència que van deixar a la península. Si bé aquesta hipòtesi és compartida per molts, no hi ha documentació que així ho corrobori.

Les primeres referències històriques sobre els panellets les trobem a partir del segle XVIII. En aquella època era típic, especialment en els entorns rurals de Catalunya, però també d'Aragó i de València, preparar uns dolços fets amb massapà i fruits secs que s'oferien com a ofrena als difunts, sigui a l'església o al cementiri, coincidint amb la celebració de Tots Sants. Igual com passava amb altres elaboracions dolces, com per exemple els blaiets, els panellets es portaven a l'església per rebre la benedicció per part del mossèn i posteriorment es menjaven a casa en companyia de la família i a la memòria del difunt. Cal tenir present que era força comú fer vetlles tant pel dia de Tots Sants, com pel Dia dels Difunts, el dos de novembre, de manera que l'alta aportació calòrica dels panellets els feia ideals per a tenir l'energia suficient com per a passar tota la nit.

Hi ha qui diu que el fet de ser un aliment que té una llarga durada el relaciona també amb el concepte d'eternitat i de record als difunts. Així doncs, la tradició dels panellets uneix els dos components típics dels menjars associats a les celebracions, la part simbòlica, com a ofrena, i la part de vinculació amb els fruits de la temporada, concretament dels fruits secs, que just s'han acabat de recollir.

En un inici els panellets eren una elaboració que s'elaborava a casa, però la proliferació de pastisseries durant el segle XIX va fer que deixessin l'àmbit estrictament domèstic per a convertir-se en la creació estrella per aquestes dates; tradició que ha arribat fins als nostres dies, amb la introducció de nous sabors i formes que encanten als més llépols.