Política
El Parlament aprova el seu pressupost de gairebé 60 milions que augmenta en 850.000 anuals els recursos per a assessors
Els comptes es redueixen en un 10,5% principalment per modificacions en les subvencions
El Parlament ha aprovat el seu pressupost per al 2024 de gairebé 60 milions d'euros, que suposa augmentar en 850.000 euros anuals els recursos perquè els grups contractin assessors. PSC, ERC i Junts hi han votat a favor; Cs i PPC s'hi han abstingut mentre que comuns, CUP i Vox s'hi han oposat. És un 10,5% menys que el pressupost de l'any anterior principalment per modificacions en les subvencions. Fins ara el Parlament pagava la totalitat de les subvencions, tant la corresponent als partits com la del funcionament dels grups parlamentaris. I a partir d'ara des dels pressupostos de la Generalitat es pagarà a les formacions polítiques. A la pràctica suposarà que la cambra no hagi de destinar els 9 milions que fins ara pagava als partits.
Fins ara la cambra catalana gastava 2,9 milions d'euros anuals en assessors i, amb les modificacions, el pressupost del 2024 per a aquest àmbit puja a 3'7 milions. Així doncs, cada any es gastaran uns 850.000 euros més. De fet, aquesta modificació ja s'ha començat a aplicar des del 15 de setembre i ha suposat un increment de 240.000 euros per al 2023.
Sistema de mòduls
Al Parlament hi ha un sistema de mòduls per adjudicar el nombre d'assistents i el seu sou a cada grup parlamentari. El total de mòduls a repartir entre els grups ha passat de 94,5 a 121,75. Amb la modificació els grups poden augmentar el sou del tipus d'assessors que ja tenien un sou més alt. El salari més elevat era de 4.439 euros al mes i des del setembre pot ser de 4.994 al mes. Tenint en compte que hi ha diferents tipus d'assistents amb sous diversos, la diferència entre el que pot cobrar menys i el que pot cobrar més és del doble. Ja que el salari de tipus 1 està fixat en 2.219 euros al mes. Cada grup parlamentari pot decidir quants assessors té de cada tipus.
Sense acord sobre dietes i sous
Pel que fa al debat sobre les dietes i els sous dels diputats, encara no hi ha acord i es crearà un grup de treball per buscar un consens de cara a la pròxima legislatura. De moment, es continua amb el traspàs progressiu per integrar les dietes al sou, per tal que també tributin. I tal com contemplen els pressupostos del Parlament, el pròxim gener es passarà les dietes corresponents a una mensualitat al sou. I serà la quarta vegada que es fa un traspàs com aquest.
Precisament la diputada d'ECP Susanna Segovia ha reclamat que s'incorporin les dietes al sou base perquè «tots sabem que és un sou encobert». I també ha expressat la seva «preocupació» per l'informe de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) que detecta «irregularitats» al Parlament. En aquest sentit, ha demanat que la resposta de la cambra catalana sigui «per aclarir què va passar, es depurin responsabilitats i es prenguin mesures correctores».
En la mateixa línia, el diputat de Cs Joan Garriga ha argumentat l'abstenció del seu grup per la «falta de reacció» de la Mesa davant de l'informe d'Antifrau. I ha lamentat «opacitat» de l'òrgan de govern del Parlament. Davant d'aquesta situació, ha reclamat que tots els grups parlamentaris puguin formar part de les reunions de la Mesa, on ara hi ha representats de Junts, ERC, PSC-Units i CUP.
La diputada de la CUP Mar Ampurdanès ha justificat el vot en contra per no avalar un pressupost que destina «quantitats desorbitades» als sous dels diputats i diputades. «És una decisió política. Cal que ens abaixem els salaris. No pot ser que la meitat de la població tingui dificultats per arribar a finals de mes mentre els diputats cobren sous desorbitats que es farceixen amb complements», ha afegit.
Canvis en les subvencions
Fins ara el pressupost del Parlament pagava la totalitat de les subvencions, tant la corresponent als partits com la del funcionament dels grups parlamentaris. I a partir d'ara des dels pressupostos de la Generalitat es pagaran a les formacions polítiques i des del Parlament, als grups parlamentaris.
A la pràctica suposa que el pressupost de la cambra catalana no hagi de destinar els 9 milions d'euros que fins ara pagava als partits. I manté el pagament d'uns 3,7 milions que destina al funcionament dels grups parlamentaris. Es tracta, segons han dit fonts de la Mesa, de posar ordre i establir un sistema com el que s'aplica al Congrés
Així mateix, els comptes també preveuen que a partir de l'1 de gener del 2024, el Parlament es farà càrrec del pagament de les pensions dels expresidents de la cambra catalana. Concretament, s'hi destinaran 296.000 euros. Fins ara es pagava a través dels pressupostos de la Generalitat.
Evolució del pressupost del Parlament
El pressupost del Parlament més elevat dels últims 20 anys va ser el del 2008, amb un import de 72 milions d'euros i amb Ernest Benach com a president de la cambra catalana. Des del 2011 fins al 2018 el pressupost es va reduir substancialment. I a partir del 2019 fins al 2023 la tendència ha estat a l'alça. El pressupost disminueix una altra vegada per a l'exercici del 2024, principalment pels canvis en les subvencions.
Un cop el ple del Parlament ha aprovat el seu pressupost, el remetrà al Govern perquè l'incorpori al projecte de pressupostos de la Generalitat per a l'any vinent.
El ple del Parlament també ha aprovat els pressupostos d'òrgans estatutaris: el del Consell de Garanties Estatutàries és de 3.580.543,96 euros; el de la Sindicatura de Comptes, de 15.301.193,49 euros, i el del Síndic de Greuges, de 7.539.500,13 euros.