Catalunya viu l'episodi de sequera més greu registrat mai

Catalunya està vivint l'episodi de sequera més greu des de l'any 1916, el primer des del qual es tenen registres. La magnitud dels dèficits de precipitació, l'extensió de les zones afectades i la durada del fenomen fan que se superi el precedent més sever, la sequera dels anys 2005-2008. La ratxa seca acumula ja 31 mesos (llavors van ser 19) i el 50% del territori català s'ha vist afectat de manera persistent, amb un dèficit global de precipitació de 446 mm. Per tornar a una situació de normalitat caldria una precipitació equivalent a la pluja que cau de mitjana a Barcelona en tot un any. Però segons el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) no es preveu cap episodi de pluja abundant en el curt i mitjà termini.

El SMC ha presentat aquest dijous un informe sobre l'estat de la sequera meteorològica que confirma que Catalunya es troba afectada per una sequera històrica. La magnitud dels dèficits de precipitació, l'extensió de les zones afectades i la durada sota condicions de sequera fa que l'actual episodi sigui el més greu mai enregistrat a Catalunya. I la situació «que encara la fa més complicada és que no es preveu pluja abundant que pugui revertir-la», avisa la directora de l'ens, Sarai Sarroca i Cervelló.

Cronologia i abast de la sequera

Catalunya acumula un dèficit pluviomètric de gairebé 500mm en els últims tres anys. L'episodi arrenca la tardor del 2020. Des d'aleshores no hi ha hagut cap estació climàtica de pluges regulars o abundants (de «caràcter humit»), i només la primavera del 2022 i l'estiu del 2023 han estat climàticament «normals» a nivell de pluviometria. La resta, han estat seques, molt seques o extremadament seques, constata l'informe del SMC.

El temporal Glòria (gener de 2020) va ser el darrer fenomen de pluja abundant. El dèficit de precipitació respecte la mitjana climàtica arrenca, com s'ha dit, a l'agost d'aquell any. El març de 2001 s'estableix l'inici de la sequera meteorològica, al maig l'inici de la sequera agrícola (secà) i al juliol, de la sequera forestal. Ja el 2022, al novembre s'estableix l'inici de la sequera hidrològica amb alerta a les conques del Ter i el Llobregat. El gener d'enguany es dona per iniciada la sequera agrícola (regadiu) i el mes de setembre es va entrar en la sequera hidrològica en grau d'excepcionalitat també al Ter/Llobregat, i d'emergència a la Muga.

La distribució territorial i l'afectació de la sequera és un dels trets diferencials amb l'episodi de falta de pluges dels anys 2005-2008. A grans trets, en comparació amb aquell (el segon més sever des que hi ha registres), ara la principal afectació és a les conques internes, mentre que aleshores va ser sobretot a les terres de Ponent, al voltant de la conca de l'Ebre. «És una diferència important, perquè afecta la zona on hi ha més habitants», destaca Sarroca.

L'altra diferència és la persistència d'estacions i mesos secs en una extensió equivalent a la meitat de tot el territori. El mapa de la diferència de precipitació acumulada aquests tres anys respecte a la mitjana climàtica mostra una anomalia gairebé general, amb l'excepció de les Terres de l'Ebre i l'Alt Pirineu. El dèficit creix com més al nord-est de Catalunya, incloent litoral, pre-litoral i comarques interiors.

Sense pluges a l'horitzó

L'actual dèficit de pluja acumulat és de 466 mm (el 2005-2008 va ser de 352mm), és a dir, una quantitat equivalent a la pluja que de mitjana cau a Barcelona al llarg d'un any. Això és el que caldria que plogués de forma concentrada i urgent per revertir la situació, ha il·lustrat Sarai Sarroca. Per fer-ho encara més gràfic, la directora del SMC ha dit que això equivaldria a «inundar Catalunya amb mig metre d'aigua».

Malauradament, les previsions al respecte del mateix SMC no són optimistes. Els mapes de pluviometria a curt i mitjà termini no preveuen episodis generosos de pluja. De fet, fins a final d'any plourà poc, per sota de la mitjana pluviomètrica.

Sarroca matisa que això no vol dir que la sequera actual no hagi d'acabar, i la inscriu en un patró de comportament habitual del clima mediterrani, on s'han registrat deu cicles de sequera des principis del segle XX. El final de la sequera serà com els anteriors, pronostica, no a base d'estacions molt plujoses, sinó amb un o dos episodis puntuals «on s'acumula molta aigua». Això sí, també avisa que és probable que en els propers anys la freqüència d'etapes de sequera sigui més alta i es produeixin «de forma més continuada», per efecte del canvi climàtic.