Catalunya, a l'espera de la llum verda del govern central per contenir els lloguers

Catalunya segueix a l'espera que el govern central li doni llum verda per aplicar la contenció dels lloguers quan es compleixen, aquest dimecres, tres mesos des que el Departament de Territori remetés al Ministeri de Transport els 140 municipis en els quals vol limitar l'alça dels preus.

Després de l'aprovació de la nova Llei d'Habitatge, la Generalitat va iniciar el passat 22 de juny els tràmits per aplicar la norma, ja que han de ser els governs autonòmics els qui sol·licitin, si així ho creuen oportú, acollir-se a la normativa.

Catalunya és, fins avui, l'única autonomia que ho ha requerit i difícilment s'hi sumarà cap altra, ja que les onze comunitats governades pel PP han deixat clar que no preveuen aplicar aquesta norma.

El passat 22 d'agost, l'executiu català va enviar al Ministeri de Transports la declaració de zones de mercat residencial tensionat, unes àrees en les quals, si es rep la llum verda de l'administració central, el lloguer dels nous contractes no podrà superar el preu de l'últim contracte vigent en els últims cinc anys.

A més, quan es tracti d'un gran tenidor, és a dir, amb cinc o més immobles en propietat, el lloguer no podrà ser superior a l'Índex de referència del preu de lloguer.

La legislació estatal preveu que, una vegada comunicada la proposta de la comunitat autònoma, el ministeri ha de publicar en un termini màxim de tres mesos una resolució que reculli la relació de les àrees de mercat residencial tensionat declarades.

Amb tot, des de Transports es va considerar que el termini no va començar a córrer el passat 22 d'agost, ja que segons la seva versió la documentació remesa per la Generalitat era incompleta, d'acord amb les fonts consultades per EFE.

Els esculls que han retardat la llum verda per part del ministeri són dos: d'una banda, la citada validació de les zones tensionades, per la qual el ministeri ha demanat al Govern que adjunti prèviament un pla d'acció, mentre que l'executiu català considera que això no és necessari; per un altre, la conformació d'un índex de preus estatal, ja que el Govern es basa en dades de la seva empresa pública Incasòl i el ministeri sosté que necessita una base comuna per al conjunt d'autonomies.

Això, en un context postelectoral i de conformació d'un nou govern central, la qual cosa ha dificultat avançar en la matèria.

En el nou executiu format per Pedro Sánchez, les qüestions que a Catalunya són competència del Departament de Territori es divideixen en dos: el relatiu a habitatge recau en Isabel Rodríguez, nova ministra d'Habitatge i Agenda Urbana; i infraestructures, en Óscar Puente, titular des d'aquest dimarts de Transports i Mobilitat sostenible.

Els lloguers, disparats

A Catalunya, el lloguer mitjà del segon trimestre del 2023 va arribar a 830,3 euros al mes, segons les últimes dades disponibles de les fiances dipositades a l'Incasòl. Per províncies, les mitjanes són de 910,8 euros a la de Barcelona, 638,3 euros a la de Girona, 570,4 euros a la de Tarragona, i 475,4 euros a la de Lleida.

A la ciutat de Barcelona, el lloguer no deixa de créixer i es va situar en el segon trimestre d'aquest any en 1.123,5 euros al mes, un 3,3 % més que en el trimestre anterior i un 12,7 % més que un any abans.

No solament la Generalitat reclama celeritat en l'aplicació de la norma, sinó també el govern municipal de la capital catalana, ara en mans socialistes. El ple de l'Ajuntament de Barcelona, amb el vot a favor del PSC, ha demanat recentment al govern espanyol que agiliti i permeti "de forma immediata" aplicar la norma.

Catalunya ja va regular els lloguers el 2020 durant un any i mig, en aquest cas mitjançant una llei autonòmica que finalment va ser anul·lada pel Tribunal Constitucional. El temps en el qual va estar vigent va coincidir amb la irrupció de la pandèmia, la qual cosa ha donat lloc a valoracions dispars sobre el seu impacte.

A més, el Tribunal Constitucional ha de resoldre sobre la constitucionalitat de la nova norma estatal després d'admetre a tràmit al setembre el recurs del PP, així com aquells dels governs de Madrid, Catalunya, Balears i Andalusia per considerar que envaeix les seves competències.

De fet, ERC, que comanda en solitari el Govern, va resultar clau perquè la llei fos aprovada al Congrés, però al Parlament va votar a favor de presentar un recurs d'inconstitucionalitat després que el Consell de Garanties Estatutàries dictaminés que diversos articles i disposicions vulneren les competències exclusives de la Generalitat en matèria d'habitatge i urbanisme que fixa l'Estatut.