Catalunya i Califòrnia lideren una aliança per mitigar el canvi climàtic als territoris de clima mediterrani
Una quinzena de regions d’arreu del món s’adhereixen a l’Associació d’Acció Mediterrània pel Clima
El conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, durant la presentació de l'acord per crear l'Associació d'Acció Mediterrània pel Clima.
El conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, ha signat a la Cimera del Clima de les Nacions Unides (COP28) celebrada a Dubai (Emirats Àrabs) un compromís amb Califòrnia per la creació de l’Associació d’Acció Mediterrània pel Clima (MCAP). Representants d’una quinzena de regions de clima mediterrani d’Àfrica, Austràlia, Europa i Amèrica ja s’han adherit a l’aliança, que reconeix la necessitat comuna de col·laborar, compartir coneixements i donar-se suport mútuament per actuar davant el canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat. Els governs de Catalunya i Califòrnia treballen des de fa un any per impulsar el projecte.
L'objectiu comú és mantenir-se per sota del límit d'augment de temperatura d'1,5 graus i protegir i gestionar eficaçment les àrees naturals així com restaurar com a mínim el 30% dels ecosistemes degradats l'any 2030. En aquest sentit, l'executiu insisteix a deixar de banda la perspectiva dels límits administratius i apostar per una perspectiva bioregional per assolir els compromisos de l'Acord de París de l'any 2015 i del Marc Global de la Biodiversitat de Kunming-Montreal del 2022. MCAP comptarà amb el suport d'un secretariat liderat per Resilient Cities Catalyst, una organització internacional sense ànim de lucre amb oficines a Nova York (EUA) i Atenes (Grècia).
David Mascort s’ha mostrat convençut que aquest acord contribuirà a accelerar la consecució dels objectius climàtics fixats. «Cal garantir les oportunitats de vida per a tothom i els efectes del canvi climàtic són una amenaça real per a aquestes oportunitats», ha avisat Mascort que ha remarcat que el temps s’ha exhaurit.
Ha detallat que totes les regions que formen part de l'acord comparteixen «desafiaments comuns» com ara les temperatures extremes que s'han assolit a les bioregions mediterrànies en els darrers temps o els efectes del canvi climàtic que han impactat en la vida dels ciutadans amb sequeres persistents o grans incendis forestals. Des del seu punt de vista aquests territoris tenen un paper clau per resoldre la bretxa entre els objectius i l'acció. «Som els que podem executar millor el full de ruta institucional de forma àgil i efectiva», ha valorat.
Mascort ha apostat per treballar conjuntament «per situar l'agenda mediterrània en l'agenda climàtica global i també per dissenyar accions conjuntes per implementar mesures que permetin resoldre problemàtiques comunes». En aquest sentit, ha demanat posar el focus en qüestions essencials per vetllar per la salut de les persones, revertir la pèrdua de biodiversitat i prevenir els grans incendis forestals. «Hem de connectar l’evidència científica en la nostra acció institucional o adquirir les competències que ens permetin ser més resilients», ha assenyalat. En aquest context, ha posat com a exemple els canvis estructurals que Catalunya està adoptant per poder afrontar la sequera persistent que fa més de 37 mesos que dura.
Unes regions amb una elevada vulnerabilitat
Les bioregions mediterrànies cobreixen quatre milions de quilòmetres quadrats, el 2% de la superfície total, a la conca del Mediterrani, Califòrnia, Xile, Sud-àfrica i Austràlia. Un informe de la Plataforma Intergovernamental de Biodiversitat i Serveis dels Ecosistemes (IPBES) del 2022 indica que aquestes regions són punts calents de biodiversitat, però també representen el segon nivell més baix de protecció del sòl entre els biomes terrestres. A més, tenen la taxa més alta de pèrdua de biodiversitat i són molt sensibles a l’efecte combinat dels motors que provoquen el canvi global.
A banda, el Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) afirma que les regions mediterrànies s'escalfen un 20% més ràpidament que la mitjana mundial i són una zona amb una alta vulnerabilitat. La sequera, les onades de calor extrema i l'augment del nivell del mar són efectes ja evidents que s'incrementaran els anys vinents si no s'actua. Aquest informe assenyala la necessitat d'una governança efectiva a diversos nivells, l'alineació de polítiques i incentius, i l'enfortiment de la capacitat d'adaptació dels governs locals i regionals amb suport institucional i financer.