Recuperat un manuscrit del segle XVII inspirat en una llegenda de Montserrat que es venia per internet

Els Mossos d’Esquadra han recuperat un manuscrit teatral del segle XVII inspirat en la llegenda del fra Garí Montserrat que es venia per internet. El document, copiat d’un original que es va deslocalitzar durant la Guerra del Francès, estava en mans d’un col·leccionista particular. A banda d'aquest manuscrit, la propietat venia una cinquantena de documents d’interès històric. Durant l’any 2023, s’han intervingut temporalment un total de 51 documents històrics, dels quals 28 van ser dipositats pel seu contingut i valor, d’interès i de domini públic. Els Mossos han localitzat també una creu gòtica sostreta d’una parròquia de Sant Martí Sarroca als anys 80 valorada en 30.000 euros.

El manuscrit es va considerar "rar", ja que no apareix citat en cap dels repertoris bibliogràfics del segle XVII i XVIII i la seva desaparició no va ser denunciada. "Es tracta d'una peça de gran interès per a la història del teatre català, perquè no han sobreviscut massa testimonis de llegendes catalanes", ha indicat el cap de la Unitat Central de Patrimoni Històric dels Mossos, José Luís González. La inscripció manuscrita de l'exemplar vincula l'obra i l'autor, el jesuïta P. Valentín Céspedes, amb l'Abadia de Montserrat, on ha estat retornada.

El col·leccionista privat oferia també diferents documents antics d'institucions catalanes medievals, interns d'ajuntaments, d'administracions de caràcter senyorial i jurisdiccional, així com capbreus i eclesiàstics. El propietari al·legava en la mateixa descripció dels productes que podrien tractar-se de documents procedents d'arxius públics. A banda de documents catalans, també n'hi havia procedents de Múrcia, Valladolid, València i Baeza.

El 3 de febrer de 2023 es va dur a terme una inspecció policial al venedor per determinar l'autenticitat i la traçabilitat dels documents. En una primera observació, els especialistes en patrimoni històric van detectar que els documents i llibres intervinguts contenien elements que feien sospitar que es tractava de peces de domini públic. Els elements intervinguts no es trobaven en condicions òptimes de conservació.

Segons ha explicat de González, tot l'inventari que tenia l'investigat provenia de l'herència d'un familiar que era col·leccionista d'antiguitats i que no disposava de documentacions de compra per aportar la traçabilitat d'aquests, ni tampoc cap llibre de registre. "Era un fons atípic perquè era d'un particular no especialitzat que havia estat recopilant documentació durant 30 o 40 anys", ha dit el cap de la unitat, que ha afegit que desconeixen d'on adquiria les peces. "És habitual que aquesta mena d'herències acabin subhastades o en una pàgina de compravenda", ha assenyalat.

En el marc de la investigació es van intervenir temporalment 51 documents, 23 dels quals van ser retornats. Els 28 restants han estat lliurats als arxius d’on procedien o s’han dipositat en biblioteques acreditades, on s’integraran al seu fons patrimonial tot assegurant una òptima conservació.

La creu processionària valorada en 30.000 euros, en subhasta

Paral·lelament, els agents van posar en marxa una investigació per recuperar una creu gòtica processionària del segle XVI que havia estat sostreta l'any 1981 de l'església de Sant Maria de Sant Martí Sarroca (Barcelona). Els investigadors van tenir coneixement de la peça a través del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat, que va alertar que s'exposava en una subhasta una creu amb les mateixes característiques que la robada fa 42 anys. El propietari havia marcat un preu de sortida de 10.000 euros però els experts afirmen que la peça està valorada en 30.000 euros.

La intervenció dels Mossos va permetre obtenir la creu uns dies abans que es dugués a terme la subhasta, analitzar-la i retornar-la el passat 10 de novembre al bisbat, després que el responsable no pogués acreditar la seva propietat ni aportar documents de compra.

González ha recordat que la Llei d’Arxius 10/2001 especifica que quan els titulars de documents públics tinguin coneixement de l’existència de documents propis en possessió de tercers han de prendre les mesures legals pertinents per recuperar-los, donat que els documents públics i els drets dels qui en són titulars no prescriuen.

Aquesta peça va ser sostreta fa més de quaranta anys en un robatori amb força en què els lladres van robar també altres peces d’alt valor històric. Els autors dels fets van destruir les tanques de la porta d’entrada per accedir a l’interior i van arrencar la imatge del Sant Crist de marfil que presidia l’altar major. També van forçar les portes de la sagristia i se’n van endur dues creus processionàries de plata, una romànica del segle XIV i una gòtica del segle XVI, a més de dos calzes de plata i dos reliquiaris.

El cap de la unitat ha destacat la importància de disposar d'una fitxa de catalogació del patrimoni artístic o de qualsevol peça que tingui valor. "Veiem cada dia robatoris i tenir fotografies de les peces i documentar-les és clau per recuperar-les", ha expressat. La Unitat Central de Patrimoni Històric dels Mossos està formada per vuit agents i actualment té 34 casos oberts. Malgrat que no hi ha hagut un augment d'aquests delictes, cada any la unitat detecta més casos en aplicacions de compravenda com Wallapop o Todocolección.