Federatur assegura que el decret sobre els pisos turístics posa en risc la meitat del turisme a Catalunya
La patronal dels HUT diu que la norma és «ruïnosa» i fa perillar grans esdeveniments a Barcelona com la Copa Amèrica
El president d'Apartur i membre de Federatur, Enrique Alcántara, considera que el decret que regula els Habitatges d'Ús Turístic a Catalunya (HUT) posa en risc la meitat del turisme a Catalunya i adverteix que en cinc anys desapareixerà un «àmplia majoria» d'aquest tipus d'allotjament. «Això és posar en risc el 50% o el 45% del turisme a Catalunya, és un risc molt elevat», assenyala en una entrevista a l'ACN.
Segons Alcántara, el decret és «ruïnós» i «extremadament perjudicial» per a Catalunya: «Hi hauria localitats a la costa que quedarien en la ruïna més absoluta, com Cambrils, Salou, l'Escala...». També avisa que, en el cas de Barcelona, podria fer que la ciutat no pogués acollir grans esdeveniments com el Mobile o la Copa Amèrica. D'altra banda, el responsable de la patronal confia que el text no superi la convalidació al Parlament.
La norma preveu la regulació en 262 municipis que concentren 95.000 pisos turístics i que els ajuntaments només hi puguin donar llum verda si el planejament justifica que hi ha prou sòl per a habitatges. Les llicències estaran limitades a un màxim de deu pisos turístics per a cada 100 habitants, un topall que se supera en 47 poblacions, on hi sobrarien 28.000 apartaments turístics, segons la Generalitat.
El decret, però, encara ha de superar el tràmit de convalidació al Parlament i en aquest punt Alcántara sosté que el Govern podria no comptar amb els suports necessaris. «Encara no ens hem trobat amb cap partit polític dient que això és un bon decret», afirma Alcántara, que considera que això és «molt significatiu». Segons un dels màxims representants de la patronal dels apartaments turístics, «cada dia» hi ha reaccions de diferents alcaldes i municipis contraris a la nova normativa.
Amb tot, Alcántara assegura que el sector esgotarà «totes les vies» perquè el text no tiri endavant. Primer, ho intentarà per la via política i, si no, «per totes les vies judicials». El president d'Apartur lamenta que una normativa com aquesta no s'hagi fet mitjançant una proposició de llei amb les propostes d'altres partits, d'experts i agents del sector. En canvi, diu, s'ha optat pel decret llei «que evita qualsevol debat» tot i tenir, insisteix, un efecte sobre el 50% del turisme.
El president d'Apartur i membre de Federatur reitera que es tracta d'un text «extremadament dolent» per a tots els ciutadans que depenen del turisme, i retreu al Govern que no s'hagi tingut en compte l'impacte que tindrà sobre el sector ni sobre els municipis i posa d'exemple el cas de Barcelona, on creu que amb l'aplicació d'aquest decret es podrien perdre cites importants, com la Copa Amèrica o el Mobile World Congress.
A més, sosté que el decret que «falla molt en el com de les coses» i es pregunta si s'ha previst com els ajuntaments afrontaran els milers de recursos que es poden trobar sobre la taula.
Entendre les realitats de cada lloc
Per Alcántara, l'«important és entendre molt bé les realitats de cada lloc». «Tractar Barcelona igual que la Val d'Aran no té cap tipus de sentit», afegeix. Segons el membre de Federatur, prohibir els HUT en aquesta zona farà que «les pistes i els restaurants estiguin buits. «Has de pensar en la construcció que has fet a la Val d'Aran, si ha estat orientada a la segones residències o a la població local. Quant d'habitatge social s'ha construït a la Val d'Aran durant els últims vuit anys? Això és el que cal resoldre», argumenta.
En la mateixa línia, subratlla que cal desvincular els apartaments turístics amb la manca d'habitatge residencial a Barcelona, on apunta que hi ha un problema d'oferta. En aquest sentit, recorda que fa nou anys que el nombre de llicències turístiques està congelat i en el cas de Ciutat Vella, 18 anys. «I durant aquests anys, el preu de l'habitatge no ha deixat de pujar», emfatitza Alcántara, que revela que és un fet que el mateix Ajuntament de Barcelona reconeix.
En l'entrevista, el president d'Apartur també lamenta que la tinent d'alcalde, Laia Bonet, aplaudís el decret aprovat pel Govern i explica que està a l'espera de poder exposar el seu punt de vista tant a Bonet com a la consellera de Territori, Ester Capella. «Si intenten resoldre el problema de l'habitatge des del turisme, no se'n sortiran», adverteix el responsable de la patronal, que critica que ni Bonet ni Capella els hagi rebut. «Sembla que hi ha un grup de polítics que no volen rebre els actors sobre els que estan regulant», rebla.
D'altra banda, sobre el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries, Enrique Alcántara, comenta que només analitzava tres aspectes concrets del decret i que el problema de la normativa «és el fons» i el «contingut». «Aquest és el gran tema de debat», remarca.
Recentment, Federatur ha fet públic un manifest que a mitjans de setmana tenia l'adhesió de 50 entitats que representaven més de 8.000 empreses de diferents sectors en el què es demanava que el decret no es convalidés el decret i la creació d'una comissió d'experts independents per fer una «diagnosi rigorosa de la situació per no fer desaparèixer un sector amb un impacte econòmic de 21.000 milions d'euros». El manifest també constata que els HUT sumen 102.798 habitatges i representen el 2,56% del total a Catalunya.
Les estades turístiques en pisos poden fer-se en dos tipus d’allotjament, segons la llicència, els Habitatges d’Ús Turístic (HUT), que són els que regula el decret del Govern, i els apartaments turístics estrictament parlant, que són blocs sencers, a l’estil d’hotels, però amb pisos individuals, i que requereixen de treballadors.
Tot i que col·loquialment s’utilitza indistintament el terme pis turístic per als HUT i els apartaments, la nova normativa només regula els primers. Els HUT només es poden llogar per períodes de fins a 31 dies seguits, i poden estar en edificis residencials. Des del Govern, consideren que aquest tipus d’allotjament sí que suposen una reducció dels habitatges dedicats a l’ús residencial.