Les 'drag queens’ s’associen per primera vegada a Espanya per dir no a la precarietat

Darrere dels lluentons i les icòniques plataformes de l’imaginari drag queen existeix una professió que implica hores de treball i esforç però que roman precària i desconeguda, una realitat davant de la qual han volgut revelar-se un grup d’artistes de Barcelona, que han posat en marxa la primera associació drag de tot Espanya.

Als seus estatuts es parla de crear un entorn organitzat que parli amb una veu comuna, per exigir uns drets mínims que acabin amb la precarietat imperant fins ara, i que les deixa enrere en el laboral davant altres col·lectius com els músics, els cambrers o el personal de seguretat. Però també parla de promoure «espais segurs» per al col·lectiu i d’oferir un servei de suport d’assessoria laboral i judicial a les seues sòcies.

Dos dels seus integrants, Santa Catalina i Kika Superputa, han explicat en una entrevista a EFE que les condicions són tan precàries que molt poques drag queens poden treballar només dels seus espectacles i deixar altres llocs de treball per arribar a fi de mes. Així, Santa Catalina explica que és il·lustradora i dissenyadora gràfica, mentre la seva companya és arquitecta com a «feina de dia». Santa Catalina assenyala que a través de l’associació esperen «dialogar amb teatres, bars i altres treballadors per aconseguir unes condicions dignes, com sous mínims.»

Ambdues es mostren crítiques amb els qui ridiculitzen les seues demandes o frivolitzen sobre la professió. «Sembla que estem demanant un camerino per maquillar-nos i ja està», apunta Kika Superputa, qui assenyala que el que demanen «va molta més enllà», encara que, efectivament, també necessiten poder maquillar-se -tasca que els pot portar hores- en un lloc més digne que la rebotiga d’un bar. Santa Catalina afegeix que la tasca drag engloba «moltes professions en una Som modistes, maquilladores, compositores, etc. Som un teatre errant i ho fem tot nosaltres mateixes» afirma.

Serveis comuns de gestoria i psicologia per ajudar a suportar els episodis d’agressions?

Des de l’associació drag, que ara per ara reuneix ja més de 160 artistes, principalment de Barcelona i voltants, també esperen algun dia aconseguir serveis comuns de gestoria i de psicologia, per donar suport a aquestes artistes a suportar els episodis d’agressions a què s’enfronten.?

I és que, sovint, les drag viuen en la mateixa nit l’aplaudiment i adoració del públic, primer, i els insults o fins i tot agressions poc després, en la tornada a casa.

«Record guanyar una nit un concurs d’Halloween de drags, ser coronada, i estar com en un núvol. Pocs minuts després, vaig ser insultada tot just sortir del local i passar por en la tornada amb metro a casa», rememora Santa Catalina. Kika assenteix i assenyala que si no existís aquesta precarietat les artistes no haurien de privar-se d’agafar un taxi de matinada per no gastar-se en ell tot el «caché» de la nit.

Les agressions LGTBIfóbicas han anat augmentant en els últims anys, especialment al carrer i en el transport públic, ve advertint l’Observatori contra l’Homofòbia (OCH) de Catalunya. Aquesta LGTBIfobia de vegades també es dona,expliquen, a determinats locals, especialment entre la clientela, i per això l’associació reclama igualment als qui contracten les membres de l’associació «no tolerar cap tipus de misogínia, fòbies, racisme o agressió física o mental en els espais de feina».

En definitiva, reclamen un marc amb què treballar amb millors condicions, evitant que l’augment d’artistes respecte a fa deu anys, en part per fenòmens com el programa televisiu Drag Race, precaritzi encara més una professió que es reivindica tan mereixedora de remuneració i respecte social com qualsevol altra ocupació artística.