El Suprem deliberarà el 9 de gener la sentència de l'AP-7 que enfronta Abertis i l'Estat

El Tribunal Suprem ha fixat per al proper 9 de gener la data per a la deliberació i la decisió del plet que enfronta Abertis amb l'Estat per la concessió de l'AP-7 entre Tarragona i la Jonquera (Alt Empordà), que va vèncer a l'agost de 2021 i per la qual l'empresa concessionària demana més de 4.000 milions d'euros.

Així ho han indicat a EFE fonts judicials, que expliquen que no necessàriament es coneixerà la decisió aquell mateix dia.

De fet, Abertis espera que al voltant del primer trimestre o semestre del 2024 es conegui la sentència per part de l'Alt Tribunal per les diferències que enfronten ambdues parts arran de les inversions i posterior caiguda del trànsit en aquesta concessió.

El 2006 es va signar amb el llavors Ministeri de Foment que dirigia la socialista Magdalena Álvarez un acord per modificar completament la concessió de l'AP-7 en aquest tram.

Aquest conveni preveia que el cost de les obres fos sufragat per Acesa, filial d'Abertis, i compensat amb la recaptació addicional que s'obtingués per l'augment de la capacitat de l'autopista, que presentava grans embussos i saturació.

De les converses que va mantenir la concessionària amb diversos ministres, es va considerar que calia emprendre una inversió de l'entorn dels 500 milions d'euros. A això s'hi van unir els peatges que es treien a la perifèria de Barcelona o el dret a obrir vies paral·leles.

La proposta consistia en un augment de les tarifes per sobre de la inflació i de l'extensió de la concessió.

El contracte establia una corba de preus. Si el trànsit era major que la corba es compensava i si estava per sota, el Ministeri pagava la diferència.

D'entrada, la concessionària va renunciar a part d'aquest ingrés perquè els trànsits estaven per sobre d'aquella corba.

Tot i això, la intensitat mitjana diària d'aquesta autopista de peatge va començar a caure el 2007 i anys següents amb motiu de la crisi econòmica, de manera que s'anava generant un compte a cobrar amb l'administració.

Quan va arribar a 1.500 milions, el ministeri que presidia llavors Ana Pastor va considerar que no es podia pagar aquesta quantitat a la concessionària, cosa que va fer que Abertis anés provisionant tot el que s'anava generant.

A més, el Consell d'Estat ja va advertir que amb aquest mecanisme s'estaven transferint riscos de trànsit de la concessionària a l'administració.

Encara que Abertis ja havia acudit al Suprem, l'Alt Tribunal va dictaminar que calia esperar a analitzar detalladament aquesta disputa un cop hagués vençut la concessió, cosa que va passar a l'agost del 2021.

Uns mesos més tard, el febrer del 2022, la concessionària d'autopistes va anar de nou al Suprem.

Prèviament, el govern espanyol havia acordat compensar amb gairebé 1.070 milions Abertis per les seves inversions en les obres d'ampliació dels trams de l'AP-7 Barcelona-La Jonquera, Barcelona-Tarragona, Montmeló-El Papiol i Saragossa-Mediterrània, un cop revertit el peatge.

De l'import total de la compensació, 505,5 milions corresponien a la inversió executada; 143,5 milions, a aquest efecte impositiu; i la resta, a la capitalització del saldo de compensació.