Una missió de l’Eurocambra qüestionada pel seu «biaix polític» visita Catalunya per analitzar la immersió lingüística

La missió del comitè de Peticions del Parlament Europeu encarregada d’analitzar el sistema d’immersió lingüística serà de dilluns a dimecres a Catalunya per reunir-se amb les associacions que han qüestionat el sistema, amb famílies, mestres, la societat civil, representants de la judicatura o la consellera d’Educació Anna Simó, entre d’altres. A més, dimarts visitaran dues escoles del Prat de Llobregat: el Centre d’Educació Especial Can Rigol i l’Institut Salvador Dalí, on s’aplica el 25% de classes en castellà. Els eurodiputats dels grups socialdemòcrata, els Verds i l’Esquerra Unitària han boicotejat obertament la missió per denunciar el seu «biaix polític» i no hi envien membres de forma oficial, sinó només com a «acompanyants».

Fa temps que socialdemòcrates, verds, l’esquerra unitària i Junts, que està als no-adscrits, denuncien al Parlament Europeu que la presidenta de Peticions, Dolors Montserrat, fa un «ús partidista» del comitè, especialment en temes relacionats amb la llengua catalana o la situació interna a l’Estat espanyol. De fet, ja el 2020 diversos eurodiputats van enviar una carta a l’aleshores president de la cambra, David Sassoli, per denunciar aquesta situació.

Aquest passat mes de febrer, diversos membres del Parlament Europeu també van decidir abandonar la sala del comitè de Peticions durant un debat sobre la immersió per denunciar que estava esbiaixat, i que només compareixen experts de part. Durant la discussió, alguns d’aquests experts van demanar aplicar un «155 educatiu» i van dir que s’estava «perseguint» als castellanoparlants.

El propi Govern de la Generalitat ha denunciat en més d’una ocasió que la comissió «està sent manipulada amb finalitats partidistes» i amb debats que no responen a arguments «ni pedagògics ni lingüístics». Divendres, Plataforma per la Llengua va enviar una carta a la presidenta de l’Eurocambra, Roberta Metsola, per queixar-se de l’ús «partidista» que Montserrat fa de la comissió de Peticions.

Un expedient obert des del 2017

Els partits que obertament critiquen la missió insisteixen que la petició contra la immersió lingüística a Catalunya, que va obrir-se el 2017 arran d'una queixa de la Assemblea por una Escuela Bilingüe (AEB), ja s’hauria d’haver tancat perquè, com la pròpia Comissió Europea ha reconegut en les diverses ocasions en què ha intervingut a Peticions per aquest cas, no té «competències en aquest àmbit».

En aquests més de cinc anys l'AEB ha aportat documentació, testimoniatges i proves que, segons assegura, «demostren l'exclusió de l'espanyol a les aules catalanes i les perjudicials conseqüències per a la formació dels alumnes catalans».

L’AEB també denuncia que no es compleixen les sentències i que «la discriminació dels castellanoparlants a Catalunya és contrària als principis de no discriminació per raó de llengua» i vulnera el respecte a la diversitat cultural i lingüística de la Unió Europea. A més, també argumenta que la immersió suposa una restricció a la llibertat de circulació dels nens i de les seves famílies dins de l'Estat.

Quan es va confirmar que es faria la visita a Catalunya, l'AEB va assegurar que confiava que servís com a «punt d'inflexió» per acabar amb el model d'immersió lingüística obligatòria en català. «Estem segurs que els resultats i recomanacions confirmaran el caràcter perjudicial, injust i il·legal del sistema educatiu català que es basa en l'exclusió del castellà, llengua majoritària dels catalans, a l'escola des de fa més de tres dècades», va dir l'AEB.

Els detalls de la visita

Ara, fonts dels Verds denuncien que l’agenda de reunions de la missió d’aquesta setmana a Catalunya tampoc està «equilibrada» perquè només es visiten dos centres del Baix Llobregat amb una realitat molt específica.

La missió comença dilluns a la tarda amb reunions amb els peticionaris de l’Assemblea por una Escuela Bilingüe que van portar la situació de la immersió lingüística a l’Eurocambra el 2017, i amb pares «afectats» pel model d’ensenyament a Catalunya.

Aquell mateix dia, la missió d’eurodiputats també es reunirà amb Iolanda Segura, del sindicat de mestres USTEC-STEs.

L’endemà, dimarts, la delegació del comitè de Peticions es reunirà amb el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), José María Barrientos, i visitarà les dues escoles del Baix Llobregat seleccionades.

A la tarda es reuniran amb la Fundació Bofill i l’associació Docentes Libres, i mantindran una reunió amb la consellera d’Educació, Anna Simó, el Consell Escolar o la Inspecció, entre d’altres.

Dimecres, els eurodiputats mantindran reunions a l’Oficina del Síndic de Greuges i faran una roda de premsa per valorar el conjunt de la visita.

La delegació oficial: populars, liberals i ultres

La delegació d’eurodiputats que serà a Catalunya inclou 12 membres però només sis són oficialment de la missió del comitè de Peticions, i la majoria són de la dreta, la ultradreta o el grup liberal.

La presidenta de la delegació és Yana Toom, liberal d’Estònia, que anirà acompanyada del popular alemany Peter Jahr; el també popular polonès Jaroslaw Duda; un altre polonès del partit ultranacionalista Llei i Justícia, Kosma Zlotowski; una eurodiputada francesa del partit de Marine Le Pen, Virginie Joron, i la italiana del Moviment Cinc Estrelles Maria Angela Danzi.

Els altres sis són eurodiputats que aniran com a acompanyants a la missió són tots de l’Estat espanyol: la presidenta del comitè de Peticions, la popular Dolors Montserrat; la també eurodiputada del PP Rosa Estaràs; la socialista Cristina Maestre; Maite Pagazaurtundúa, de Cs; Diana Riba, d’ERC; i Jorge Buxadé, de Vox. Com a acompanyants, aquests eurodiputats no poden participar oficialment de les rodes de premsa i els informes de la delegació, però sí fer-ne de propis.