La interacció entre la microbiota i el sistema immunitari influeix en el desenvolupament de la diabetis tipus 1

Un treball del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), la Universitat de Lleida (UdL) i l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida) revela que la interacció entre la microbiota i el sistema immunitari influeix en el desenvolupament de la diabetis tipus 1. Els resultats de l'estudi, publicat recentment a 'Nature Communication', mostren que, si hi ha modificacions en la microbiota intestinal, és a dir, els microorganismes de l’intestí, es generen canvis al sistema immunitari, i viceversa, i que això té un impacte en el risc de desenvolupar aquesta malaltia. Aquest descobriment pot conduir a l’establiment de noves perspectives per a futures teràpies personalitzades.

Els equips van estudiar dos models animals amb un risc genèticament diferent de tenir diabetis tipus 1: un d’ells, amb un risc augmentat de tenir la malaltia, mentre que l’altre era més resistent. Entre les troballes destaca que, si els dos models comparteixen espai vital durant setmanes o mesos, hi ha canvis en el sistema immunitari i en la microbiota i, fins i tot, es redueix el risc de desenvolupar diabetis.

En anàlisis posteriors, també es va confirmar que, si s’elimina el sistema immunitari dels animals, es perd gran part de la diversitat dels microorganismes de l’intestí. Aquest fet confirma que la regulació entre microbiota i sistema immunitari és bidireccional, és a dir, que el sistema immunitari també influeix en el creixement dels microorganismes.

Els danys al teixit intestinal intensifiquen la reacció

Per tal d’entendre quin és el mecanisme de relació entre els microorganismes de l’intestí i el sistema immunitari, els investigadors han estudiat la permeabilitat intestinal, és a dir, com de preservat o danyat es troba el teixit de l’intestí. En aquest sentit, s’ha observat que els animals amb més risc de diabetis tenen l’intestí més permeable, és a dir, el teixit es troba més danyat. En línia amb els resultats anteriors, es mostra que aquesta permeabilitat baixa en els animals amb més risc de diabetis tipus 1 que conviuen amb animals genèticament resistents.

La investigació es considera una de les més rellevants en el camp d’estudi de la microbiota i la diabetis tipus 1, ja que, fins ara, la gran majoria de treballs se centraven en l’estudi de la diabetis tipus 2. Així, si es confirma la relació entre la microbiota i el sistema immunitari també en humans, els resultats obren la porta a noves teràpies personalitzades basades en la microbiota per a la diabetis tipus 1 i, fins i tot, per a altres malalties autoimmunitàries.