La sequera, el gran repte de Catalunya per aquest 2024
Contractar vaixells per portar recursos hídrics d'altres parts on hi hagi excedent o invertir en dessalinitzadores són algunes de les propostes del Govern per a reduir les conseqüències de la falta de pluja
El pantà de Siurana, en el Priorat.
La gran majoria de Catalunya es prepara per inaugurar el 2024 amb una fase d’emergència per sequera, amb les restriccions més severes i mesurades excepcionals per fer front a una escassetat hídrica sense precedents que, segons les prediccions meteorològiques, no acabarà en els propers mesos.
Després de 36 mesos sense gairebé pluja, Catalunya pateix la pitjor sequera de la història per extensió, durada i intensitat. Per revertir-la, seria necessari que caiguessin del cel 500 mil·límetres, és a dir, tota la pluja a Barcelona en un any quan no hi ha sequera.
Les prediccions meteorològiques apunten a un hivern poc plujós i més calent de l’habitual, per la qual cosa la sequera podria agreujar-se encara més, sense que estiguin llestes a curt termini totes les actuacions planificades per no dependre tant del que cau del cel.
La fase d’emergència, al gener
Des del 29 de novembre, el sistema Ter Llobregat, que proveeix prop de sis milions d’habitants de 202 municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona i part de Girona, està en una fase de preemergència, que inclou la reducció de la dotació màxima d’aigua de 210 litres per habitant i dia (comptant domicilis i activitats econòmiques i comercials).
Està previst que al gener les reserves de les conques internes baixin del 16 %, punt en el qual es decretarà l’emergència, la fase més dura de totes i en què la dotació baixa a 200 litres (o fins i tot es pot rebaixar a 160), mentre es redueixen encara més els usos agrícoles, industrials i recreatius de l’aigua.
Entre altres restriccions, els clubs que vulguin regar gespa per a pràctica esportiva o omplir piscines l’hauran de compensar tancant les dutxes.
Evitar els talls
En aquest més que possible escenari de restriccions sense precedents, la Generalitat vol evitar en la mesura possible els talls d’aigua.
El més probable és que el 2024, a determinades zones de l’àrea metropolitana de Barcelona, s’apliquin reduccions de la pressió de l’aigua quan sigui possible -el que permetria reduir entre un 8 i un 10 % el consum-, a l’espera que la ciutadania també col·labori estalviant aigua.
Vaixells al rescat
En tot cas, si la situació segueix igual de crítica, el Govern planteja per als primers mesos del 2024 una operació cara però menys dolorosa per ampliar segons quines restriccions al consum domèstic o industrial: contractar vaixells d’aigua per portar recursos hídrics d’altres parts on hi hagi excedent fins el Port de Barcelona.
Entre les possibilitats que estudia el Govern, la més probable és que l’aigua s’extregui de Tarragona, que es nodreix de l’Ebre i es troba en una situació molt menys greu de sequera que l’àrea metropolitana de Barcelona.
Arribat el cas, el Govern haurà de bregar amb els recels que desperta l’operació a Tarragona, ja que la Plataforma en defensa de l’Ebre ja ha alertat que seria un transvasament encobert.
El Govern central, disposat a ajudar
La vicepresidenta Tercera del Govern i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Teresa Ribera, ja ha traslladat al conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, la disposició de l’Executiu a ajudar, tant en l’operació dels vaixells com en d’altres mesurades per fer front a la sequera.
De fet, el Govern s’ha compromès a destinar 435 milions d’euros per a les dos noves dessalinitzadores previstes per la Generalitat: la de Tordera a Blanes (Girona), on ja hi ha una planta i se’n construirà una segona, i la de Foix, que s’ubicarà entre els termes municipals de Cubelles (Barcelona) i Cunit (Tarragona).
Les dos instal·lacions se sumarien a les plantes ja en marxa i a ple rendiment: la primera de Tordera i la del Prat de Llobregat (Barcelona).
El repte de no dependre tant de la pluja
El 2024 seguirà augmentat la proporció d’aigua que no procedeix dels pantans -és a dir, de la pluja o desglaç-, sinó de la dessalinització i regeneració, que ja representa la meitat del consum a Barcelona.
L’objectiu del Govern és que gradualment l’àrea metropolitana depengui cada vegada menys dels pantans.
En l’horitzó de 2027, el pla del Govern planteja una sèrie d’actuacions per assolir els 120 hectòmetres cúbics d’aigua regenerada -l’equivalent al consum de la ciutat de Barcelona en un any-, un tipus de recurs que es destina a usos agrícoles, urbans, recreatius o industrials.
Quant a la dessalinització, aquest 2024 es licitarà la planta de Tordera II, però tant aquesta com la de Foix no està previst que estiguin en funcionament abans de 2027.