Els Mossos denuncien més persones per robatoris de metall al 2023 i treballen amb fiscalia per augmentar les penes

El nombre de persones denunciades per robatori de metall ha incrementat aquest any a Catalunya. Els Mossos d'Esquadra han identificat 492 persones en els deu primers mesos de 2023, de les quals n'han denunciat 306, xifra que suposa 70 més que durant tot l'any 2022. El cos atribueix la dada a l'increment de patrulles, tan uniformades com de paisà, en aquells espais on s'hi ha registrat una major activitat delictiva, així com la intensificació de la comunicació i les relacions amb empreses i ens que han estat víctimes o que podrien ser susceptibles de ser-ho. Fins a finals d'octubre s'han detingut 186 persones per aquesta tipologia de delictes, molt a prop dels 199 arrestats durant tot el 2022.

Els Mossos d'Esquadra donen resposta a la sostracció de metall amb un Procediment Operatiu Específic (POE) des de 2010, un mecanisme que encara és vigent i que marca la tipologia d'accions que cal fer davant d'aquest tipus de delictes. Amb una punta de robatoris al 2013 i una baixada amb l'explosió de la pandèmia de covid, l'any 2020, que va remuntar lentament amb la recuperació de l'activitat ordinària.

Aquest 2023 s'ha estabilitzat amb 4.103 robatoris, mentre que durant tot el 2022 es van registrar 4.636. La majoria es concentren a l'àmbit metropolità i al litoral, i el cos atribueix la davallada a l'acció preventiva.

«Entre totes les accions policials del POE hi ha interlocució amb els actors, com ara Adif, per parlar de què fa la policia i què pot fer l'ens», explica a l'ACN el sotscap de la divisió tècnica de Seguretat Ciutadana dels Mossos d'Esquadra, l'inspector Josep Naharro. Això passa per reforçar els espais sensibles de ser objecte de robatoris, com ara els entorns de les vies, però també edificis en obres, indústries abandonades o espais de gestió de residus.

Més denúncies

Fins el mes d'octubre, el cos ha denunciat 306 persones per robat metall, per davant de les 236 de 2022. De la mateixa manera, hi ha hagut 186 detencions, mentre que a l'any passat se'n van registrar 199, unes dades a partir de les quals el cos augura que quedaran igualades amb el tancament de 2023.

Una dada que crida l'atenció és que un 72% dels detinguts tenia antecedents, és a dir, que ja havien comès un delicte similar. Això és perquè no solen ser lladres puntuals, sinó que necessiten la connivència d'altres persones per sostraure, transportar i fins i tot vendre el metall robat.

És per aquest motiu que una de les línies de treball és aconseguir els indicis suficients per evitar que els detinguts per aquests delictes quedin ràpidament en llibertat. «Intentem promoure figures que puguin incitar la fiscalia a demanar mesures de presó provisional com a participants d'un grup criminal perquè això suposa una penalitat més elevada, configurem xarxes que s'hi dediquen per desarticular-les», detalla Naharro.

Robatoris en infraestructures

No és l'únic espai on els lladres actuen, però les línies de tren són uns dels grans objectius de robatori de metall, concretament de coure. «En aquests casos, encara que es tracti d'un únic robatori, l'impacte és molt alt en la població», assenyala Naharro, donat que sol provocar alteracions importants en el servei ferroviari, amb retards i suspensió de combois.

Segons Adif, aquest 2023 i fins el mes de novembre s'han registrat 136 sostraccions de material ferroviari arreu de Catalunya, dada que suposa pràcticament el doble que en tot l'any anterior, quan se'n van registrar 70. Només de setembre a novembre s'han comptabilitzat 46 robatoris, un fet que l'ens gestor d'infraestructures atribueix a les obres en actiu arreu del territori i a l'increment de preus per la situació geopolítica actual.